Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perafita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perafita. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de setembre del 2025

UNA NOVA TROBADA D'ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES, A PERAFITA.


 El diumenge, 19 d'octubre, ens trobarem una vegada més a Perafita. Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels llibres ens preparem per una matinal ben lluïda al Parc de la Font Nova.

Enguany som una colla que presentem obra nova tot aprofitant l'avinentesa d'aquesta festa lletraferida tan especial. I  ho podem dir amb propietat perquè enguany ja és la sisena edició. 

Us convidem a venir!

Per a més informació, un clic a la foto de Ramon Casals Costa de la 5a Trobada que us portarà a l'article sobre la 6a Trobada, al blog Sota la Pamela.

 

dijous, 31 d’octubre del 2024

UN DIA RIALLER PER A LA 5A. TROBADA D'ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES A PERAFITA.

 


El diumenge, 20 d'octubre una colla lletraferida i enamorada dels llibres ens vam trobar a Perafita, El Lluçanès, per cinquena vegada. Doncs sí, ja portem cinc trobades des de l'estiu del 2020 que la Covid ens va fer celebrar  la festa del llibre pel juliol en comptes de Sant Jordi. Ens va agradar tant que l'hem anat repetint. L'any passat per qüestions personals la vam passar a l'octubre i el canvi va funcionar. Enguany encara n'hem quedat més convençuts, és una trobada de tardor.

Us convido a veure l'àlbum de fotos i l'article de la Trobada tot clicant la foto que ens va fer Ramon Casals. Sempre podeu anar a pescar-lo a la pàgina d'aquest blog On? on hi guardo les fotos de les altres trobades.

Ah! I pel club de fans de La Bruixa de Perafita : Un desengany! Escàpola, re de re, cap notícia, ni una trista postal ! A veure si la tindrem voltant per les galàxies.

dissabte, 28 de setembre del 2024

5a TROBADA D'ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES.


 El diumenge 20 d'octubre , ens trobarem al Parc de la Font Nova de Perafita  en una nova trobada, la cinquena, d'escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres.

Un clic a L'alter ego per tenir tota la informació. I, si  feu una passejada per la pàgina d'aquest bloc On?, accedireu als àlbums de fotos de les altres trobades.

Diria que hi ha una colla que demanen què se n'ha fet de la Bruixa de Perafita, una servidora està tant o més intrigada per aquest llarg silenci. A veure si dona senyals de vida, ni que sigui una postal!


dijous, 13 de juliol del 2023

dilluns, 18 de juliol del 2022

UN, TRES, CINC, SET: BRUIXA! IV


 

L’Aseret era aprenenta i com a tal havia de seguir les seves padrines, més ben dit, en aquest cas, moment i circumstància, a la iaia Maria. La raó era ben justificada, era la terra dels seus pares, casa seva. Essent de pagès com era, la feina estava assegurada i el territori era prou ampli i, encara que veïna del Cap del Pla, es coneixia la Serra i els topans d’Odèn des del dia que va començar a festejar amb en Sidret. Per això, de totes tres, portaria la veu cantant.

Abans però, es posaren a revisar les feines que calia fer i redactar el calendari. Eren les tasques que de sempre i des de temps immemorial, els havien estat adjudicades : la cura de la casa, el bestiar i l’hort. L’Aseret les seguiria, les observaria i prendria apunts com una bona col·legiala. Els treballs que requerien força o agilitat li tocarien a ella. Li feren prometre que no intervindria en res si no se li demanava expressament ni que tampoc qüestionaria res del que veiés fer, encara que li semblés estrany, inversemblant o una rucada. Era la condició sine qua non d’aprenenta. Com que s’havia de responsabilitzar i fer de mestra d’alguna activitat i es va oferir per fer classes de ganxet als gats del Call i rodalies, un parell d’horetes cada dia.

De dia o de nit, segons s’escaigués o convingués, l’Aseret seguia la iaia Maria i l’àvia Margarida en el seu tarannà rutinari. Ara de dona que feineja i atén casa i família o que es troba amb les amigues per xerrar o per anar a plantar trumfes o a recollir herbes. Un moment del dia, però, s’escapaven totes tres en forma de fumerola cap a les coves de Canalda i amb les dones de fum i d’aigua de l’indret s’explicaven les novetats i feien conjurs màgics. Era en un vist i no vist, temps d’omplir-se la cinglera de boirina i esvanir-se en un buf.

Quan era el bon temps, quan toca plantar l’hort fins que es fa la collita, s’escapaven a les fonts i als rierols que saltironejaven per marges i roquissars. S’aplegaven als gorgs amagats i es transformaven en les dones d’aigua més boniques i enciseres que us pogueu imaginar. Feien la bugada i cantaven sense parar. Si algú les sentia no podia resistir-se a la veu dolça i melodiosa que semblava cridar-lo. No volgueu saber què deien, el seu llenguatge era incomprensible, àntic i èlfic. A la Font del Balç hi rentaven la robeta teixida pels gats. Tres rentades mentre entonaven salmòdies de salut i bona sort. Un cop estesa pels vessants assolellats, ballaven i ballaven en una dansa exòtica i tan ràpida que en un clucar i obrir d’ulls, desapareixien i senties un cop de vent desfermat que deixava la roba seca i plegada.

L’Aseret prenia apunts i en el seu diari de dona de fum i d’aigua escrivia el què aprenia i el què sentia. Estirada al llit i abans d’adormir-se pensava en els seus Mixus, els enyorava, però estava tan enfeinada que no veia la manera de tornar a casa.



I vet aquí que arribà la nit de Sant Joan i les dones sàvies del Roc Verbal, en un moment de la nit, feien cap al Pedraforca perquè a l’enforcadura hi havia l’aplec de muntanya més fantàstic i nombrós. Reunit tot l’estol màgic feien el ritual del solstici tot esperant l’astre del dia per fer el primer bany de sol. Retornaven cap a casa a recollir les herbes santjoanenques. Feta la collita anaven a banyar-se a les fonts on, com cada any, es trobaven amb les fades i follets del veïnat. Compartien danses, cançons i xafarderies. A l’hora soleia els marges de la serra i els racons més frescals s’omplien de puntets lluminosos  talment cuques de llum escampades. La família més màgica de la serra feia la migdiada i l’Aseret, aprofitant l’avinentesa i la tarda més llarga de l’any, avisà les padrines i emprengué el vol cap el sud-est. 

A Perafita falta gent, era hora d’anar a veure el Mixus.




dilluns, 5 de juliol del 2021

TROBADA D'ESCRIPTOR@S, IL·LUSTRADOR@S, LLETRAFERID@S I AMANTS DELS LLIBRES

Amb motiu d’un Sant Jordi d’estiu que ningú s’esperava, a Perafita l’any passat vam celebrar una trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres en general. Fou una festa matinal al Parc dels Gronxadors , rebatejat amb les Margaridoies. Ens hi vam trobar una colla que ens estimem la paraula escrita i dita en veu alta, que ens estimem els dibuixos i fer-los, que ens estimem els llibres, fer-ne o llegir-los per nosaltres o en veu alta, conservar-los, interpretar-los o  recrear-los. La Caruca Ballesteros creadora de mons màgics ens va guarnir l’espai amb el color més poètic i caçador de paraules, caçapapallones multicolors, penjats de les moreres, eren la metàfora més alegra i visual dels llibres. El Parc per unes hores va ser exponent de poesia i literatura viva, la més nostra i de tradició oral. Les parades joves i d’esperit jove, que esdevenen clàssics en forma de llibre, la dels autors participants i les parades de vell, on hi trobes tresors que no t’esperes. Els il·lustradors tan estimats com necessaris en la nostra infantesa, perquè ens fan somiar i ens fan llegir, i alhora tan poc reconeguts. Ens hi vam aplegar els més petits de Perafita, tot i essent temps de vacances, el públic més amatent, i veïns de Perafita amb  nouvinguts de la comarca i de més enllà. Poetes i escriptors, rapsodes, dramaturgs i contistes vam desgranar en un recital les nostres creacions en un parell d’hores. Érem del Lluçanès, del Ripollès, d’Osona. Va ser un dia especial, joiós, necessari i tot una descoberta i ens va agradar tant que volem repetir-lo, per això  el dia 23 de juliol, divendres al matí i de 9 a 1, ens trobareu una altra vegada al Parc dels Gronxadors o de les Margaridoies.

Esperem comptar amb els autors i il·lustradors de l’any passat, de moment han confirmat la seva assistència, Maria Nogué, Gabriel Salvans, Lluís Vila, Ramon Breu, Xavier Pujol, Ton Baig, Roser Viñas, Subi, Eloi Casadevall i Gerard Bosh. En aquesta edició també vindran, de moment, Josep Riera, Vicenç Ambròs , Frederic Tormo Reig i Núria Iglesias.

De parades de llibres de vell hi haurà la de la Núria Brunet. Si algú té ganes de fer parada de llibres de vell per vendre, compartir o intercanviar, que ens ho faci saber abans del dia 18 de juliol ( a la Leti : perafitabiblio@hotmail.com , o a mi, Teresa : teresa.ribera@gmail.com).

Ho organitzem : en Nan Orriols, la Leti Caballé i una servidora, que som Els Ocells, els mixus, senglars i cocodrils., amb l’ajuda de l’Alícia Gonzàlez , la Maribel Padrós, la Ioli Icart, la Sara Alonso, la Maria Manzanares, si la tenim per aquí,  l’empenta del Club de Lectura de Perafita i Clubs de fans de lletraferits i artistes.

No sabem si l'Aseret donarà senyals de vida, no perdem l'esperança ni la paciència.

Hores d'ara tenim l'esperança de poder fer la Trobada. El que sí  no podrà ser, és l'esmorzar perafitenc.

 

divendres, 7 de maig del 2021

PER SANT JORDI A PERAFITA




Un tastet poètic de paraula i amb imatges de l'Albert Bagué, de TV Bagué, que el matí de Sant Jordi va ser a Perafita per deixar constància de la nostra festa del llibre i la rosa. Els protagonistes la quitxalla de l'escola Heurom i  del Petit Heurom i les famílies que van omplir de llibres i roses la plaça de Sant Antoni. Les paraules van néixer dels llibres, dels contes que presentàvem, al matí una servidora i en Gerard Bosch, l'il·lustrador, amb -I l'Aseret? Diàlegs de confinament i a la tarda en Frederic Tormo Reig amb Un funcionari estressat i altres "cuentus".
Al migdia i en el racó més poètic de la plaça voleiaven poemes, el ventet feia la seva feina, i nosaltres hi posàvem veu. En Nan Orriols, en Gabriel Salvans, la Núria Iglesias i el petit Ton ( perdó per petit!)i també una servidora, tot dient o mostrant els nostres poemes, esdeveníem la veu en off de la diada. La poesia hi va ser present tot el dia  en l'exposició dels treballs de l'escola.

Perquè ja ho deia Joana Raspall:

Sense poemes
els sofriments serien 
tan tenebrosos
com, de nit, la tempesta
en un mar sense platges.

Si voleu veure el reportatge fotogràfic  cliqueu aquí

divendres, 2 d’abril del 2021

EL MIXUS DAVANT L'ARMARI I AMB LES MALETES A PUNT?

 

Els Mixus davant de l'armari i amb les maletes a punt? I doncs, quina una se'n prepara?
Cansats d'esperar l'Aseret més d'un any, estan disposats a emprendre una aventura pels móns secrets dels armaris? Vaja enigma!
En aquests moments no podem dir-ne res, ni sabem les seves intencions. Caldrà esperar.
El que si podem anunciar és que per Sant Jordi, ja tindrem un nou conte de fil i canya de La Bruixa de Perafita. El volum 6 : -I l'Aseret: Diàlegs de confinament. I si no hi ha cap entrebanc i podem celebrar la Diada a l'aire lliure, ens trobareu a la Plaça de Sant Antoni de Perafita, el dijous 23 d'abril. No serem sols, hi haurà com sempre la colla de l'Associació de Famílies de l'Escola Heurom de Perafita. També escriptors i amants dels llibres que ens vulguin acompanyar. Més endavant  podrem veure el programa.

dilluns, 8 de març del 2021

I L'ASERET? IV

 


Les cigonyes van arribar a mitja tarda i van prendre posició de les branques més altes de picees, cedres, avets, xiprers i de la talaia magnífica del campanar. Feien camí cap al nord tot retornant a la casa d'estiu. Al Lluçanès hi són de pas. Feia quinze dies que eren a Olost i ara farien nit a Perafita.

A Cal Cansdemesavall hi farien parada i fonda i ho aprofitarien per fer visita a la seva amiga Aseret. Però vet aquí que no la van trobar, ni a ella ni als Mixus. Van veure els amos de la casa feinejant a la piscina i que en veure-les deixaren les eines de qualsevol manera i entraren a casa corrents. Van sortir carregats de càmeres de fotografiar, prismàtics i mòbils. Només els va caldre estarrufar les ales, estirar el coll i posar-hi bé. Últimament allà on arribaven  esdevenien l'objecte del desig, les reines del mambo, les vedets del whatssap i de l'instagram. Empaitades i observades a tots els racons del poble. L'expectació fou total i generalitzada. Ens havien sorpès amb el seu bategar d'ales damunt els nostres caps o amb el clapeig dels seus llargs becs i els observadors del cel lluçanenc havien vist l'esbart  nombrós que s'apropava.

La Lluna a punt de fer el ple, va treure el cap per llevant i s'enlairà per damunt de les teulades i a l'alçada de Cal Cansdemesavall s'aturà. La cigonya de la branca més alta li preguntà:

-Lluna lluneta, no has pas vist l'Aseret?

-No, Cigonya blanca- li respongué la Lluna lluneta.

-Lluna lluneta, ens fa estrany no trobar-la a casa, no veure-la al seu terrat. Sempre ens espera quan estem de pas- explicava la cigonya.

-Ara que ho dius, sí que fa unes quantes llunes que no se la veu per enlloc, ni per casa ni trescant per camps, boscos ni per les basses fondes- digué la Lluna.

- Lluna lluneta, una bona amiga ens ha dit que aquests dies estàs de festa, que t'engalanes d'hivern, que ets de neu. Vols dir que l'Aseret no se't deixerà veure?- preguntava la cigonya.

-No ho sé Cigonya blanca. Sé que pel bosc de la Serra hi haurà una  passejada nocturna per aprofitar la meva llum benèfica. Abans no se'n perdia cap ni una. Aquesta vegada però no ho sé, ja t'he dit que fa dies, mesos que no la veig.- confirmava la Lluna.

-Lluna lluneta, tu que voltes per tot el món i amb la teva llum il·lumines el racó més fosc, si la veus, dóna-li molts records. Digues-li , si us plau, que no trigui a tornar que Cal Cansdemesavall sense ella no és el mateix i que fins i tot els Mixus no ens han fet gens de cas, que ni s'han dignat a saludar-nos.- li pregava la cigonya.

-Cigonya blanca, si tu, volant cap el nord, la veus, ja m'ho faràs saber. La Busaroca i la Garsa garseta ens fan de missatgeres perquè hi ha tota una colla de gats que l'esperen amb candeletes. Bona nit cigonya i companyia. Que tingueu molt bon viatge!.- s'acomiadava la Lluna lluneta.

-Bona nit, Lluna lluneta ! Ja hi pots comptar. Moltes gràcies i a reveure.

L'endemà al migdia, quan la boira es va aixecar, les cigonyes van emprendre volada cap al nord.

S'acaben aquests diàlegs de confinament sense saber res de res de l'Aseret, amb l'esperança  de saber-ne alguna cosa aviat. La seva colla d'amigues la busquen a per tot i no han deixat de donar-ne veus. Però, no era a dins l'armari?

- CHI LO SA?

divendres, 19 de febrer del 2021

I L'ASERET? II

 


Sí sí, menys mala bava! Els Mixus no en tenen ni idea del què fa ni deixa de fer l'Aseret, i menys per on para. Perquè una cosa és ser a casa teva i poder fer un voltet de tant en tant pel terrat i l'altra ser a dins d'un armari. Però, encara hi és a dins l'armari? El problema és que no ho saben ni ho sap ningú conegut. Aviat ja farà un any que en van tenir l'última notícia i poc es pensaven que duraria tant aquesta incertesa. Ni una notícia, ni un senyal màgic, res que els doni cap pista. Desapareguda, talment desapareguda. I la troben a faltar, i tant que la troben a faltar! És allò que ja dèiem : ser o no ser un gat de bruixa. Ells són gats de bruixa i la bruixa s'ha fet escàpola i això és difícil de pair. Ah, l'altre dia  vam escoltar com l'Aquil·les i L'Ulisses en parlaven davant l'observatori dels ocells de Cal Cansdemesavall.
I la Helen, la mixa, què en diu de tot plegat? La Helen, guia de l'Aseret en alguna que d'altra aventura i que fa estada a Cal Vellracó, està ben desorientada. Sort en té de la seva amiga Taga, una gosseta que passa temporades a casa seva. Ara amb la pandèmia i el confinament, s'hi ha instal·lat tot un mes. A la Helen, els gossos, no li feien gens de gràcia perquè quan era una gata de carrer li havien clavat més d'un ensurt. Encara fins no fa gaire, quan sortia al pati i en sentia a bordar per allà a la vora, se'n tornava a dins espiritada.
Amb la Taga han tingut unes llargues converses de sofà, han parlat de tot. De primer va ser concert de badalls i manifestacions d'avorriment, ara de l'una ara de l'altra. La Taga es queixava de l'abús dels seus amos que la feien voltar fins a quatre cops al dia. Caram amb el confinament i no poder anar a passejar amb família! I, aquí Perafita, rai! Pots anar per camins de terra i herba. A Vic, quin martiri amb tant asfalt! A ella tampoc li feia ni mica d'il·lusió compartir casa amb una gata, perquè de natural no els té cap simpatia. Li confessava a la Helen, que ara estava contenta d'haver fet una amiga  per compartir estones de becaines i d'ensopiment. En companyia tot és molt més passador. La Helen li deia que mai s'hagués cregut que fos capaç de compartir sofà ni llit amb un gos, més ben dit, gossa. I encara menys, fer-se'n amiga.Oh, i tantes i interessants estones de diàlegs confinats! Repetint les preocupacions dels seus amos, comentant la jugada, criticant els gats i gossos del veïnat, explicant-se la vida, somniant el futur i arrenjant el món davant la tele. La Helen  tem que si això dura gaire, pot arribar a oblidar que  és una gata de bruixa. Aquesta vida plàcida de la llar és molt còmoda i ja no la canviaria per res del món i ni amb la vida de carrer. Amb la Taga coincideixen i no entenen perquè els de casa es queixen tant, no hi ha com la vida regalada de tenir caseta on aixoplugar-te , on no passes ni fred ni calor i pots descansar del món sorollós. Diuen : Estan bojos, els humans! Tan rebé que s'està a casa i ells només tenen la dèria de sortir. I si això d'ara dura gaire i l'Aseret no apareix aviat, la Helen no està gens segura de poder-la acompanyar en les seves aventures. Caram, que ella també, ja té una edat!

dilluns, 7 de desembre del 2020

-I L'ASERET?

 

L'Aquil·les i l'Ulisses no són els únics que estan preocupats per l'Aseret, ja en podeu estar ben segurs. La Helen de Cal Racó, en Babi i el Sacarró de Prats, la Miss Tanguets, el Serè, la Mixaua, que ens va deixar no fa gaire, el Ratlletes o l'Intrús, com l'anomena en Marià, el Sim i el Sam, les Carei que són bessones, la Mitjons i en Blanquet i el Rosset i....i...els gats del veïnat i de Perafita, l'enyoren d'allò més.

L'Aquil·les i l'Ulisses fins i tot escolten les notícies cada dia i quan surten al terrat parlen amb la Garsa garseta que vola per aquí i per allà , per veure que en sap de tot plegat. I en les nits de Lluna plena fan un aplec amb la colla del barri de dalt al parc de Can Riera. Les nits de Lluna nova es troben amb els del carrer del Tint a la Font Nova. Amb la colla del carrer se'ls sent a discutir dia si dia també. Realment és ben bé un orgue de gats, tots diuen, tots saben, que això és mentida , que no que és veritat . Més de quatre vegades acaba malament, sinó a esgarrapades o a mossegades, amb el veïnat esvalotat .

Quan tot torna a la calma i reflexionen tots plegats ja veuen que és qüestió de paciència i que ja els ho va dir l'Aseret en aquella carta del mes d'abril que estava enfeinada i que s'havia de cuidar perquè ja tenia una edat. Les notícies  no saben si creure-se-les perquè  ahir van dir que ja havien trobat la vacuna més bona, avui diuen que encara n'hi ha una altra de millor i demà ens diran que encara haurem d'esperar. Els nostres amics acaben cada trobada dient que s'alegren de ser gats i que de moment, pel que sembla, aquest virus no els afecta. Que a ells per sort no els confinen ni a les deu els fan ser a casa. I abans del comiat de marrameus es comprometen que el primer que tingui notícies de l'Aseret, ho farà saber als altres. La Garsa garseta farà de missatgera de dia i la Busaroca de nit.

                                                                                                               Continuarà


diumenge, 5 d’abril del 2020

CARTA DE L'ASERET ALS MIXUS

Estimats Mixus,
      Ja sé que m'enyoreu des que sóc a dins l'armari. Ja us ben asseguro que de moment no penso sortir, perquè encara que no ho sembli, ja sóc molt gran. Per això, per edat i per precaució no puc sortir-ne. I, a més a més, les bruixes i els bruixots de bona fe, estem treballant en la fòrmula màgica capaç d'aturar aquest virus maligne, que ens té a tots tancats a casa.
     Ja sabeu  que la intenció era muntar la Rebotiga de la Bruixa el dia de Sant Jordi, a la plaça de Sant Antoni de Perafita. No podrà ser, però si les autoritats sanitàries ens ho permeten, ho farem per la Festa Major, o sinó, un altre dia serà.
    Mixus estimats, oi que deixareu veure aquesta carta a la quitxalla de Perafita?
    I dir-los també, que aprofitin aquests dies per investigar i inventar, per dibuixar i pintar, per escriure contes, poemes i cartes, per ajudar a casa i per jugar. Quan ens poguem retrobar a la Rebotiga de la Bruixa ens ho podrem explicar i ensenyar, si us ve de gust, amb una una exposició i presentació de tot plegat. Si ho trobeu massa enllà, també ho podeu explicar tot comentant a La Bústia de l'Aseret.
    Mentrestant en Gerard i la Teresa que s'espabilin per posar a punt el conte de la meva aventura a dins de l'armari.
    Cuquis meus, feu arribar, si us plau , aquesta carta als pares, a les mares i a les mestres de l'escola Heurom que coneixeu.
                                 "Ales a les potetes, presto!"
     Molts petons i abraçades,


                                                    La vostra bruixa : Aseret

Perafita, 5 d'Abril de 2020

PD : Que quedi clar que a la Rebotiga de la Bruixa qualsevol persona hi es benvinguda, tingui l'edat que tingui. O sigui, que si quan ens retrobem teniu alguna obra per mostrar o presentar, no quedeu!

dimarts, 18 de juny del 2019

LES ORENETES I LES FALZIES DEL CARRER MAJOR

A  Perafita la quitxalla de l'escola  participa en el Projecte orenetes i  ens han demanat a la Gent Gran del Casal si els acompanyàvem a comptabilitzar nius. 
Ja fa uns quants anys que avis i àvies (és un dir ) Passegem junts , un cop l'any, amb els alumnes de l'Escola Heurom. Enguany per estudiar i parlar de les orenetes. Hem descobert que de les cua blanca , a Perafita, en diuen roquerols.
Estem contentes perquè al carrer Major, hi ha uns quants nius més que l'any passat.


Oreneta cua blanca ( roquerol)

Falzies

dimarts, 30 d’abril del 2019

VAM OBRIR PER SANT JORDI

 
Amb l'ai al cor fins al mateix matí de la Diada de Sant Jordi, per les previsions metereològiques, és clar. Amb la colla de pares i mares de l'escola Heurom, el dubte de si muntàvem carpes de llibres i roses per un cantó i la Rebotiga de La Bruixa per l'altre. Vam tenir un matí tranquil i a mitja tarda, un xàfec abrilenc ens va fer plegar de cop i volta.
A la Rebotiga, l'activitat  va ser prou animada. Entre muntar, desmuntar, les visites i la presentació del nou conte de fil i canya " Tot empaitant uns ulls de llum : Els Mixus", la Sara, en Gerard i una servidora ens vam sentir ben agombolats.Vam esperar que arribessin els més menuts de l'escola bressol i la quitxalla de l'escola per  presentar els Mixus autèntics i per explicar el conte. Vam gaudir d'un públic molt atent i agraït.
La Rebotiga, és l'oportunitat per conèixer aquesta bruixa d'amagatotis que ja va per el quart conte.Bé, això de conèixer-la en persona, no. El seu imaginari, els seus tresors, els llibres que l'inspiren,les preocupacions que té (que en té) i...tot un món per descobrir i anar engreixant.
Tot esperant la propera aventura, us convidem a passejar-vos pel bloc que és la rebotiga virtual.

.Un clic a la foto us portarà a l'àlbum de fotos  de la nostra festa del llibre particular.

dimarts, 4 de desembre del 2018

I, JA SÓN TRES CONTES DE FIL I CANYA!

Diumenge, 2 de desembre, vam poder  presentar el tercer conte de fil i canya de la Bruixa de Perafita.
A les dotze del migdia, tradició endiumenjada de després de missa, ens vam trobar al Niu, el nostre local social. Ens vam aplegar una bona colleta ( les fotos en són testimoni ) per conèixer i tocar l'edició en paper de "Les reines del carrer Major : Orenetes i Falzies". 
Els que ja havíeu llegit el conte per aquest blog, no descobríeu cap misteri. Bé, sí! Els últims dibuixos del conte. La preocupació i cura de les orenetes per part de l'Aseret la teníeu ben present. No és estrany, doncs que en el marc d'aquesta festa cultural hi hagués sengles xerrades naturalistes sobre les orenetes. La primera a càrrec de Ramon Baucells del Grup Naturalistes d'Osona, va fer el retrat de les orenetes i falciots de Perafita, dient-ne les característiques i costums. Ho va il·lustrar amb diapositives i ens va mostrar els diferents nius . Va parlar de la migració i de les rutes. També del Projecte Orenetes per mirar de mantenir-ne la població tant necessària per reduïr la quantitat de mosquits a l'estiu. El públic interessat va fer preguntes i aportacions ocellaires. 
Tot esperant que arribés l'Eva , que faria de traductora de Zale Badiane, que va fer la xerrada en  francès, vam tastar el xarop d'anar lluny,  gentilesa i  elaboració de Ca la Mònica del Mig.
En Zale ens va parlar de les orenetes al Senegal, de quan arribaven i fins quan s'hi estaven, D'on feien els nius, i com. De com s'anomenaven en francès, "hirondelle de cheminée", perquè cerquen l'escalfor de les xemeneies, on hi solen fer el niu. De les grans zones humides, on és concentraven i de la sabana. L'oreneta tan petita amb la seva forma aerodinàmica és capaç de fer més de 10.000 km  per migrar d'un continent a l'altre. En Zale feia preguntes al públic tot motivant la curiositat i la participació. 
Després hi va haver vermut perafitenc : olives, patates rosses, llonganissa i formatge.
Moltes gràcies a tots els que hi vàreu ser ( també els que hi fóreu de pensament). 

.Un clic a la fotografia de Maria Manzanares Ferrer per veure l'àlbum de fotos.

dimecres, 28 de novembre del 2018

POSTAL DE LA TSUIT I DE LA TXIRRIP



Parc National des Oiseaux de Djoudj,
      Debi, Senegal.

Estimada Aseret,
No podrem ser a la presentació del nostre
Conte “Les reines del carrer Major : Orenetes
i  falzies”, ja que ens enxampa en la nostra
estada a l’Àfrica. Esperem que la xerrada`                         
sobre les orenetes que fareu  al Niu,
el diumenge 2 de desembre a les  12,                       
sigui tot un èxit.                                          Na Aseret   
Estem molt contentes dels nius que                    Cal Cansdemesavall
hem deixat al Carrer Major, però alhora,            08589 Perafita
 estem tristoies perquè un parell de famílies         El Lluçanès
se n`han anat a viure a fora de Perafita.            Països Catalans
Molts records a tots , amiga , i fins la primavera
que ve. 
          Tsuit i Txirrip

dilluns, 20 d’agost del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 4


L’Aseret quan passa pel Carrer Major, cerca amb la mirada els nius d’oreneta. En compta un, dos, tres. Recorda, enyorada , quan les orenetes i les falzies, n’eren les reines. Sempre havia tingut feinada a distingir-les. De petita el tiet Pepet li deia “ Fixa’t en les ales, les falzies les tenen llargues i no poden parar a terra”.
Quan va arribar a Perafita, d’això ja fa més de quaranta anys es meravellava de la quantitat de nius del Carrer Major, sobretot des de Cal Xicarol fins a Cal Xères. Només superat a Estremoz del Portugal fronterer amb Extremadura, on va al·lucinar en veure els nius apilats l’un sobre l’altre fent pisos, aprofitant el recer d’unes barbacanes ben xiques. I ara al Carrer Major, només un, dos o tres nius, perquè  les reines del Carrer Major s’escolen per finestres obertes de cases solitàries i cerquen fer-s’hi el niu al dalt més alt, amb l’ai al cor sempre.
La nostra bruixa, reflexionant-hi, pensa que si les orenetes se’n van del Carrer Major, no és ben bé per manca de lloc per fer-s’hi el niu, no. Se’n van de tristesa. Elles que són sociables de mena, necessiten viure amb gent. Són les reines de carrers amb canalla, d’homes i de dones que hi transiten, s’hi aturen, parlen i hi viuen. Al nostre carrer Major poques reines volant i pocs reietons jugant, en canvi de cases buides , un pilot!
Un altre problema, o ben mirat dos : Cada vegada menys orenetes i un poble que se’ns despobla.
Caldrà fer una altra crida? L’Aseret no en té cap dubte. Compta amb uns amics i aliats que en saben molt.

-Amb vosaltres hi pot comptar? La voleu ajudar a resoldre aquests problemes?
Dieu-hi la vostra i escriviu a l’Aseret:
-Què podem fer per ajudar les orenetes a tornar cada primavera?
-Com podem cuidar-les?
Si no volem que el poble de Perafita perdi més població, com podríem engrescar les famílies per quedar-s’hi a viure?

                   Fi d'aquesta història, però amb ganes de viure més aventures.




dilluns, 14 de maig del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 1.


Emprèn, en una embranzida extraordinària, el vol cap al poble. La primera passada serà ràpida, per comprovar si l’activitat oreneta és l’habitual. En el segon tomb farà parada  de visita particular a cada niu, per veure si tot va bé o si els cal cap ajuda. Disposada sempre a donar un cop de mà, també màgic, si convé, perquè no se sap mai, d’uns anys ençà, la vida de les orenetes s’ha complicat de mala manera. Per això, aprofita per estudiar com ajudar-les quan les seves amigues són a l’Àfrica.
Aquesta vegada les ha trobat garlant amb les veïnes , explicant-se les peripècies del viatge. Totes a l’hora en una piuladissa incansable i, qui no, després d’un camí tant llarg i ple d’anècdotes.
-Tsuit com estan els nius? – Els pregunta sense ni fer parada.
-Bé! Una mica deixats i bruts, però ben sencers!
-Me n’alegro! Adééééééééééu!- - L’Aseret continua el vol i se’n va a trobar la Txirrip.
- Txirrip, com estan els nius?
-Bé! Una mica deixats I bruts, però sencers!
-Quina alegria Txirrip! Arreveure!
Ara a l’Aseret li cal anar a inspeccionar les basses, les fonts i els rierols on acostumen abeurar-se. Amb un glop en té prou per adonar-se de si l’aigua està prou bé. Avui, igual que en els últims set anys, ha hagut de tornar volant a casa després del primer glop i li ha anat d’un pèl de no caure marejada abans d’arribar-hi. Mai no saps què et pots trobar en les aigües i sobretot, en les estancades.
                                                        
                                                                 Continuarà

diumenge, 11 de febrer del 2018

UNA PRESENTACIÓ PASSADA PER AIGUA

La màgia hivernal ens va fer una mala passada i la festa de la Candelera de Perafita va ser passada per aigua. Ai, que els llibres no volen aigua!
L'Aseret i els seus representats trinaven de bon matí, empipats i remullats. La fira i la festa es va fer : quatre parades, i uns quants carruatges, amb cobla i els bastoners de Sant Bartomeu, la banda de l'escola...Vam seguir  els dos tombs amb paraigües i  el concert de la banda i  de sardanes  es va fer a l'església. Hi va haver gent però res a veure a una Candelera riallera. Esclar que no era la de veritat, que va ser divendres, 2  i va riure.