La Bruixa de Perafita, els Mixus i la Garsa garseta s’han
enfilat dalt la picea més alta, per no perdre pistonada del periple del nuvolet
gris marengo que fa parada de tant en tant i deixa anar un ruixat intermitent i
regular. L’han vist a fer tota la volta i un tros més enllà de la Riereta i a
prop de Mascarella, s’ha esfilagarsat i s’ha fos en el cel blau.
La colla d’amics es queden dalt de l’arbre reposant una
estona per comentar la jugada o senzillament fer-la petar. Els Mixus es queixen
que últimament no es veuen tants ocells, que no és com anys enrera,…que sort en
tenen del pinso i de ser uns gats de casa que sinó la passarien prima.
La Garsa garseta els diu:
-Vosaltres rai que feu gràcia i sou polits i sempre
trobeu qui us adopti. A nosaltres les garses, encara que siguem eixerides i
hàbils imitadores del parlar humà, no ens volen per caganeres. A més a més com
que tenim tanta afició als lluentons, ens tenen per lladregotes. Ai, ai! Cada
vegada ens costa més trobar arbres prou alts per fer-hi el niu a prop dels
pobles.
-Tens raó Garsa garseta – li respon l’Aseret – Cada vegada els ocells i
els animalons ho teniu més difícil. Les orenetes tan estimades en altres temps,
ara ho tenen pelut per poder niar a les cases que si no fan obres ja han pintat
i vés a saber què hi posen en aquestes pintures que quan ets a la vora et costa
de respirar i ves quina oreneta hi voldrà fer el niu.
-Tsuit tsuit – diu l’oreneta.
- Txirrip – diu la cuablanca.
-Mita-les! Ja les tenim aquí – Se n’alegra l’Aseret.
La Tsuit i la Txirrip, al captard, vénen a abeurar-se a
la piscina de l’Aseret, tot fent passades de vol ample plenes de tsuits i
txirrips que criden l’Aseret que abocada a la barana del terrat les contempla i
les escolta. És quan ho aprofita per comptar-les i recomptar-les, les estudia i
n’interpreta refilets i xisclets. Li expliquen com estan, en sap els
naixements, esbrina les que han tornat i les que s’han perdut pel camí, també
si han hagut de cercar casa nova en trobar-se el niu aterrat o si se’n van del poble. Les orenetes,
delicades com són, no volen arriscar la niada.
Continuarà
