Caldrà fer un preparat de descontaminació i no pot perdre
el temps. Per recuperar la forma humana refà el ritual de primavera a
l’inrevés, això és començant pel final.
Desperta els Mixus del seu son encantat, segur que no heu vist mai uns ajudants
més eficients. L’activitat esdevé frenètica a la cuina de Cal Cansdemesavall.
L’espai sembla que tingui vida pròpia, s’eixampla i s’estreny amb la taula que
es mou i les portes dels armaris que s’obren i es tanquen soles. L’Aseret no
toca de peus a terra i els Mixus no paren quiets.
-Aquiles, un grapat d’argila tova.
-Ulisses, vint codolells de riera.
I l’olla al foc que ja arrenca el bull.
-Aquiles, una branca de romaní, dues de farigola i set
fulles de llorer.
-Ulisses, cent grams de carbó vegetal.
L’ Aseret des de la finestra crida:
-Garsa garseta, em portes una buina, si us plau?
L’un darrera l’altre els ingredients cap dins de l’olla
i ja fan xup xup amb alegria.
-Aquiles, una mica del teu pipí.
-Ulisses, una mica del teu pipí.
Apa! Fins i tot pixats de gat i caca de vaca! Però això
no és tot, perquè el toc final será una magnífica escopinada de bruixa i el
vapor fumejant prendrà un color gris marengo que omplirà la cuina fins a
concentrar-se en una mena de mànega prima que s’escaparà per la llar de foc, xemeneia
amunt. Un cop a fora, el veurem convertit en nuvolet gris marengo, que parat
sobre la bassa de les granotes, deixa anar una plugeta fina durant tres minuts,
fa una parada de tres minuts de repòs i tres minuts més de pluja fina. Un
ventet suau l’ha empès cap a l’indret de Bassès i ha visitat totes les basses,
totes les fonts i tots els rierols del municipi.
Continuarà
