Encara recordava la troballa.
Era
quan la família dels masovers de Pallars deixava la casa per anar-se'n a La
Plana i buidaven la casa de mobles i trastos vells ( que s'acostumava a dir).
També buidaven la casa de Can Barrina,
de la qual se'n feien càrrec. Aquesta caseta de pagès estava sentenciada i
anava a terra perquè hi feien el pantà de Cal Fusta per abastir d'aigua les
noves granges.
Allò
va ser un salvi qui pugui de l'abandó i
l'Aseret i l'Onairam estaven disposats a rescatar robes, papers,
ampolles, olles i qualsevol objecte dels escampats pel terra de tota la casa.
Encara recorda el Sant Josep i el nen Jesús de cap i pota, embolicat entremig
de l'escampada i l'escaparata a la cort i convertit en una gàbia de conills.
Però el que la va impressionar més fou l'armari*
mig ensorrat i que badava en la paret més obaga de la casa.
Sí,
la fórmula antiga l'havia trobat en un llibre vell rescatat de l'oblit. Salvat
de la humitat i de l'enderroc.
*Armari : Buit practicat en una paret, amb bastiment i
portes, destinat als mateixos usos que el moble (és anomenat també armari de paret). (Del diccionari.cat, GDLC)
Continuarà
