Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conte de fil i canya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conte de fil i canya. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de juny del 2022

UN, TRES, CINC, SET: BRUIXA!

 Sí sí, menys mala bava!

Des del març del 2020, intentant sortir de l’armari que l’Aseret viu en una realitat paral·lela, o això es pensa. Realment no sap res en ferm. Fora de casa i del seu petit món conegut, es troba perduda i no és estrany, no. 

Tornava del seu viatge pel món dels llibres, dels seus llibres, i després d’haver vist l’Anna Franck a la casa del darrera escrivint el seu diari, ja volia ser a casa. Recordant el blau maragda del llac de Garda, necessitava gaudir dels cels fantàstics del Lluçanès. A punt de sortir  de l’armari màgic, un SOS la va alertar.

-Pandèmia per Coronavirus! Pandèmia per Coronavirus! - pel Canal Bruixa li arribava aquest clam insistent.

Va recular i prengué seient entre els jerseis. Menairona com era no es fixà en la tovallola blanca de fil amb serrell i unes inicials brodades, MM. Tot just aposentada aixecà el vol com la catifa més màgica. Sortí de l’armari en fumerola blanca per forat del pany. S’envolà cap el nord-oest. Sobrevolà Lluçà i la Quart , on va prendre direcció cap a les cingleres de Capolat i de Busa fins al Cap del Pla de Sant Llorenç dels Piteus. El fum es transformà en gotetes minúscules, que en un nuvolet juganer s’esplaià per la Roca de Canalda i la Serra d’Odèn. Es passejà delerós pels marges de la Ribera Salada, perfumant-se amb els matolls més olorosos, banyant-se en els gorgs més amagats i prenent de l’aigua cristal·lina, aquell punt de salabror.

Cansada de recórrer carenes i coves, cingles i masies, plogué en pluja fina sobre la prada, a redós del Call d’Odèn. Era una volior de zigenes en les trèfoles que enamorava.  Després del viatge li vingué de gust fer una parada. 

La menairona s’havia convertit en una dona. L’Aseret prengué el sol sobre l’herba, estirada sobre una tovallola blanca de fil amb serrell i unes inicials  brodades, MM.



divendres, 2 d’abril del 2021

EL MIXUS DAVANT L'ARMARI I AMB LES MALETES A PUNT?

 

Els Mixus davant de l'armari i amb les maletes a punt? I doncs, quina una se'n prepara?
Cansats d'esperar l'Aseret més d'un any, estan disposats a emprendre una aventura pels móns secrets dels armaris? Vaja enigma!
En aquests moments no podem dir-ne res, ni sabem les seves intencions. Caldrà esperar.
El que si podem anunciar és que per Sant Jordi, ja tindrem un nou conte de fil i canya de La Bruixa de Perafita. El volum 6 : -I l'Aseret: Diàlegs de confinament. I si no hi ha cap entrebanc i podem celebrar la Diada a l'aire lliure, ens trobareu a la Plaça de Sant Antoni de Perafita, el dijous 23 d'abril. No serem sols, hi haurà com sempre la colla de l'Associació de Famílies de l'Escola Heurom de Perafita. També escriptors i amants dels llibres que ens vulguin acompanyar. Més endavant  podrem veure el programa.

dilluns, 13 de juliol del 2020

L'ASERET DINS DE L'ARMARI

“Em llanço a ulls clucs
pel pendent de la vida.
La reflexió mesurada
al racó de l’escala.
La rauxa em llança
pel vertigen del cargol.
Un crit de por s’esfilagarsa
i ressona pel revolt sinuós.
Caiguda a plom,
espai infinit,
solitud al cor del somni.”*

        L’Aseret es trobava en un indret fosc i estret, enfetgegada i sense poder-se moure. Amb les ulleres de llegir posades i sense saber què hi feia en aquell lloc. Palpant, palpant, tingué la impressió de ser dins d’un armari i de tenir davant dels nassos una porta de fusta vella i pollada. Estava entaforada entre mantes i coixins, encara hi havia una postada més amunt. Eren capses, el què tocava? Amb els peus intentava arribar al terra, però no! Era un senyor armari.
        Tot d’un plegat, una olor antiga i familiar la va transportar al seu passat petit. Amb angúnia es feu pas entre els coixins fins a tocar el fons i sí, era un armari de paret. Havia anat a petar a l’armari empotrat de ca la mare. Un armari, per cert, que hores d’ara ja no existeix, va desaparèixer en la penúltima remodelació de la casa.
        Sense mobilitat de cap mena, l’Aseret cercà amb la mirada una escletxa de llum. Un filet prim li descobrí un foradet a l’alçada de l’ull esquerre. Hi acostà l’ull i un raig de llum li mostrà una porteta minúscula de color vermell, al bell mig de la paret de l’altra banda del corredor. Ni temps per pensar com s’ho faria per sortir de l’armari, talment l’Alícia en terra de meravelles, es veié reduïda al tamany d’un menairó. Sí, d’aquells que als Pallars viuen dins d’un canó d’agulles i si es veuen lliures demanen feina, feina.
L’Aseret era tan menuda que va sortir pel forat del pany sense cap problema. Com una volva de pols es mogué pel raig de llum fins la porteta vermella. La casa era gegantina i a la ràdio, Gino Paoli cantava Sapore di sale.
        Viatjant pel fil de llum, observava l’entorn conegut i antic. Es feia creus d’aquella porteta de l’habitació dels pares, en sa vida hi havia parat esment. Juraria i perjuraria que abans no hi era. Aleshores, s’adonà que feia un temps que es movia mig perduda per l’altra dimensió per alguna raó misteriosa.
Continuarà
*Així com Penèlpe.-Teresa Ribera i Icart,Ed.Cal Siller, Prats de Lluçanès, 2006

dilluns, 15 d’abril del 2019

PER SANT JORDI EL QUART CONTE DE FIL I CANYA

Per Sant Jordi serem a la Plaça de Sant Antoni de Perafita, compartint l'espai amb l'Escola Heurom i amb tots els que ens vulguin acompanyar. 
Muntarem la Rebotiga de La Bruixa i també hi serà en Gerard BR, que il·lumina els contes amb els seus dibuixos. Si ens voleu venir a veure, ja ho sabeu. Us presentarem el nou conte " Tot empaitant un ulls de llum : Els Mixus" en versió de fil i canya, podrem parlar, explicar-nos contes, anècdotes o històries, fer-nos companyia i xafardejar per aquesta singular rebotiga.
. El programa de la festa de Sant Jordi és obra de l'artista Caruca Ballesteros.
.Podreu trobar el conte a les llibreries : Cal Siller de Prats de Lluçanès, Cal Torrenc d'Olost. A Perafita a Electricitat Verdaguer . A Vic a  Kiwe, estudi gràfic. De moment!
. I sempre, podeu contactar-nos.

dimarts, 4 de desembre del 2018

I, JA SÓN TRES CONTES DE FIL I CANYA!

Diumenge, 2 de desembre, vam poder  presentar el tercer conte de fil i canya de la Bruixa de Perafita.
A les dotze del migdia, tradició endiumenjada de després de missa, ens vam trobar al Niu, el nostre local social. Ens vam aplegar una bona colleta ( les fotos en són testimoni ) per conèixer i tocar l'edició en paper de "Les reines del carrer Major : Orenetes i Falzies". 
Els que ja havíeu llegit el conte per aquest blog, no descobríeu cap misteri. Bé, sí! Els últims dibuixos del conte. La preocupació i cura de les orenetes per part de l'Aseret la teníeu ben present. No és estrany, doncs que en el marc d'aquesta festa cultural hi hagués sengles xerrades naturalistes sobre les orenetes. La primera a càrrec de Ramon Baucells del Grup Naturalistes d'Osona, va fer el retrat de les orenetes i falciots de Perafita, dient-ne les característiques i costums. Ho va il·lustrar amb diapositives i ens va mostrar els diferents nius . Va parlar de la migració i de les rutes. També del Projecte Orenetes per mirar de mantenir-ne la població tant necessària per reduïr la quantitat de mosquits a l'estiu. El públic interessat va fer preguntes i aportacions ocellaires. 
Tot esperant que arribés l'Eva , que faria de traductora de Zale Badiane, que va fer la xerrada en  francès, vam tastar el xarop d'anar lluny,  gentilesa i  elaboració de Ca la Mònica del Mig.
En Zale ens va parlar de les orenetes al Senegal, de quan arribaven i fins quan s'hi estaven, D'on feien els nius, i com. De com s'anomenaven en francès, "hirondelle de cheminée", perquè cerquen l'escalfor de les xemeneies, on hi solen fer el niu. De les grans zones humides, on és concentraven i de la sabana. L'oreneta tan petita amb la seva forma aerodinàmica és capaç de fer més de 10.000 km  per migrar d'un continent a l'altre. En Zale feia preguntes al públic tot motivant la curiositat i la participació. 
Després hi va haver vermut perafitenc : olives, patates rosses, llonganissa i formatge.
Moltes gràcies a tots els que hi vàreu ser ( també els que hi fóreu de pensament). 

.Un clic a la fotografia de Maria Manzanares Ferrer per veure l'àlbum de fotos.