Can Koreander “La Llibreria dels llibres que encara no s’han escrit” semblava una illa paradisíaca enmig d’un mar gris i trist. Repics de talons i xiulets de trens perdent-se a l’horitzó i tot d’una, un llarg silenci.
El senyor Koreander estava colgat de llibres, anava de bòlit cercant La Història Interminable de Michael Ende. En veure el drac petit i blanc es va posar a ballar una polca dalt del mostrador.
-Si us plau petitó, cerca el teu amic drac que la grisor se’ns menja.
I el drac petit i blanc s’esmunyí entre la muntanya de llibres. Pel que sembla no el tornarien a veure fins el 1979, data en que s’edita el llibre d’Ende.
L’Aseret i una munió de personatges d’allò més estrafolaris arribats d’arreu, fent cas a la crida del llibreter de Franckfurt, es van aplegar al seu voltant. No es podien encantar, calia prendre decisions de pressa. La grisor ja s’enfilava per la façana cercant per on entrar. In extremis van decidir que cadascú d’acord a les seves habilitats i poders màgics salvaria els llibres que pogués.
Era quëstió de segons abans la casa no fos engolida per un mar de tenebres.
La nostra bruixa menairona concentrà forces, arreplegà un llibre, digué adéu a la colla fantàstica i amb “Un zis i un zas, un zas i un zis, ara sóc a la casa del davant, ara sóc a la casa del darrera.”
Continuarà
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Senyor Koreander. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Senyor Koreander. Mostrar tots els missatges
divendres, 17 de juliol del 2020
dijous, 16 de juliol del 2020
L'ASERET DINS DE L'ARMARI III
El drac blanc i petit no s’ho va fer demanar una altra vegada i girant cua, emprengué viatge cap al nord-oest. L’Aseret va poder comprovar la bellesa de les muntanyes, el verd intens de les prades, la varietat de flors i els mil estanys, miralls de pics fers i d’excursionistes intrèpids.
L’àliga li va fer saber que Franckfurt estava presa d’un mal averany. La gent desfilava pels carrers marcant el pas, amb el braç enlaire i el cap mirant de costat. Deien a tota hora que eren els més guapos i ben fets del món conegut i desconegut. A tots els que no se’ls assemblaven, els ficaven en uns trens grisos i llargs com un dia sense pa i se’ls enduien més enllà d’enllà i mai més se’n sabia res.
-No són bons temps per anar-hi d’excursió, Aseret.– Li aconsellà l’àliga.
-No hi vaig d’excursió no, vaig a veure el Senyor Koreander, que hi té una llibreria. Ara començo a entendre el seu missatge telepàtic que deia “Auxili, la grisor s’ho menja tot!”
-Ostres!– digué el drac petit i blanc– Haurem de cridar el meu amic Fuixur i l’Atreiu, viuen en un llibre de Can Koreander. No podem perdre el temps!
-Zis i zas, zas i zis,
en un plis som al pis
amb un plas som a baix.
Continuarà
Etiquetes de comentaris:
àliga,
Atreiu,
drac,
Franckfurt,
Fuixur,
Senyor Koreander
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


