I es va trobar davant de La Franquesa. El sol era alt i feia calor. Però, no érem a l'hivern?
Curiosament no se sentia cap ocell ni cap corb marí voleiava prop la bassa, era un indret ben silenciós. L'Aseret coneixia aquell lloc de tantes disbauxes nocturnes al toll.
Veié a l'altra banda del bassiot, pel camí de Cal Mirot, la seva amiga Alim. En aquell món callat, li va fer entendre amb gestos, que ja feia estona que l'esperava. Disposada a trobar-se amb ella, va cercar el camí que revoltava la casa. En trobar-lo tancat, va seguir el camí que semblava més fresat i va arribar altra vegada a enlloc. Una bifurcació amb un camí de rajoles grogues, com les del conte que menaven a la ciutat d'Oz, i un corriolet pel mig del bosc.
La nostra Aseret, bruixa d'amagatotis, de cap de les maneres volia anar a Oz, on no podien veure les bruixes ni en pintura. Tampoc estava disposada a tornar -se a perdre al mig del bosc i va tornar a fer el conjur :
-De camp a camp,
de camí a camí,
d'aigua a aigua,
de cruïlla a cruïlla.
Ara mateix!!!
