Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Margarida de Vilaltella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Margarida de Vilaltella. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de març del 2019

TOT EMPAITANT UNS ULLS DE LLUM : ELS MIXUS 3



I sí! Ja la tenim un dia de bon matí, a la cruïlla de la carretera de Sant Bartomeu cap a l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella. No anava sola, l’acompanyava l’Airam. Buscaven les fonts perdudes de Perafita, en feien l’inventari. Curiosament no se sentia cap ocell, ni el gaig havia donat l’alarma, l’indret era ben silenciós. Ni corriols, ni camins fresats, ni cap rètol que les portés a la font. Van trobar un tub que neixia d’un dipòsit ben tancat al mig d’un clos embardissat  i s’estirava torrent avall. Seria la Font de la Mina? Amb dubtes, s’adreçaren cap a Santa Margarida. L’Aseret, es trobà sola una altra vegada. On s’havia ficat l’Airam? Coi, de mossa!
Cansada de camins que no menaven enlloc va fer el conjur màgic per última vegada, arriscant-se a no arribar enlloc. Ja havia fracassat a la tercera que diuen que va la vençuda.
De cara l’ermita i abraçant el roure més vell, va dir amb la veu més dolça que tenia i que tampoc es va sentir:
-De camp a camp,
de camí a camí,
d’aigua a aigua,
d’església a església.
Ara mateix!!!