Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de febrer del 2021

I L'ASERET? II

 


Sí sí, menys mala bava! Els Mixus no en tenen ni idea del què fa ni deixa de fer l'Aseret, i menys per on para. Perquè una cosa és ser a casa teva i poder fer un voltet de tant en tant pel terrat i l'altra ser a dins d'un armari. Però, encara hi és a dins l'armari? El problema és que no ho saben ni ho sap ningú conegut. Aviat ja farà un any que en van tenir l'última notícia i poc es pensaven que duraria tant aquesta incertesa. Ni una notícia, ni un senyal màgic, res que els doni cap pista. Desapareguda, talment desapareguda. I la troben a faltar, i tant que la troben a faltar! És allò que ja dèiem : ser o no ser un gat de bruixa. Ells són gats de bruixa i la bruixa s'ha fet escàpola i això és difícil de pair. Ah, l'altre dia  vam escoltar com l'Aquil·les i L'Ulisses en parlaven davant l'observatori dels ocells de Cal Cansdemesavall.
I la Helen, la mixa, què en diu de tot plegat? La Helen, guia de l'Aseret en alguna que d'altra aventura i que fa estada a Cal Vellracó, està ben desorientada. Sort en té de la seva amiga Taga, una gosseta que passa temporades a casa seva. Ara amb la pandèmia i el confinament, s'hi ha instal·lat tot un mes. A la Helen, els gossos, no li feien gens de gràcia perquè quan era una gata de carrer li havien clavat més d'un ensurt. Encara fins no fa gaire, quan sortia al pati i en sentia a bordar per allà a la vora, se'n tornava a dins espiritada.
Amb la Taga han tingut unes llargues converses de sofà, han parlat de tot. De primer va ser concert de badalls i manifestacions d'avorriment, ara de l'una ara de l'altra. La Taga es queixava de l'abús dels seus amos que la feien voltar fins a quatre cops al dia. Caram amb el confinament i no poder anar a passejar amb família! I, aquí Perafita, rai! Pots anar per camins de terra i herba. A Vic, quin martiri amb tant asfalt! A ella tampoc li feia ni mica d'il·lusió compartir casa amb una gata, perquè de natural no els té cap simpatia. Li confessava a la Helen, que ara estava contenta d'haver fet una amiga  per compartir estones de becaines i d'ensopiment. En companyia tot és molt més passador. La Helen li deia que mai s'hagués cregut que fos capaç de compartir sofà ni llit amb un gos, més ben dit, gossa. I encara menys, fer-se'n amiga.Oh, i tantes i interessants estones de diàlegs confinats! Repetint les preocupacions dels seus amos, comentant la jugada, criticant els gats i gossos del veïnat, explicant-se la vida, somniant el futur i arrenjant el món davant la tele. La Helen  tem que si això dura gaire, pot arribar a oblidar que  és una gata de bruixa. Aquesta vida plàcida de la llar és molt còmoda i ja no la canviaria per res del món i ni amb la vida de carrer. Amb la Taga coincideixen i no entenen perquè els de casa es queixen tant, no hi ha com la vida regalada de tenir caseta on aixoplugar-te , on no passes ni fred ni calor i pots descansar del món sorollós. Diuen : Estan bojos, els humans! Tan rebé que s'està a casa i ells només tenen la dèria de sortir. I si això d'ara dura gaire i l'Aseret no apareix aviat, la Helen no està gens segura de poder-la acompanyar en les seves aventures. Caram, que ella també, ja té una edat!

dimarts, 30 de maig del 2017

La Bruixa de Perafita 2

...Continuació
Ho va descobrir just en sortir al terrat!
               Una munió de corrues, unes cap aquí, les altres cap allà...omplien tot el terra. Invadien els cactus, les torratxes dels roserets, les dels nerets, dels geranis i es feien mestresses de cada pam de terra que tenien a l’abast:
               -Les formigues!!!
               I a Cal Pensiró es va assabentar que ja feia dies que no paraven de vendre insecticides i pòlvores especials i que ja no en tenien ni un per mostra.
               A  Vic, a Can  Junyent s’havien quedat sense existències i de les altres drogueries ni en parlem.
               Les formigues es mutiplicaven i s’escampaven. La plaga s’extenia cap a mar. Fins i tot la seva cunyada  de Blanes es queixava que se li havien apoderat de la cuina, que anaven com boges darrera el sucre. I això ja era el pa de cada dia. El terra semblava un formatge de forats i les formigues havien perdut la vergonya. S’enduien el sucre,  l’ arròs i qualsevol grana que arreplegaven de les cuines i del rebost. Els blats, que havien quedat esparsos pels camps després de la sega, desapareixien com per art d’encantament amb el tràfec de les formigues i els dels graners i dels magatzems, ai làs!, tres quarts del mateix. Realment aquells insectes feien l’agost i festa major i tot!
               Calia trobar una solució ja, urgent i de pressa. Però, quina? Allò ja se li escapava de les mans, era màgia de la bona o sinó química de la forta, que era la solució adoptada per la majoria dels mortals...Ara, es donava el cas, que no es podien refiar ni d’un mal esprai. Calia buscar una fòrmula antiga, natural i efectiva que les aturés però que no les liquidés...
                I ja la tornem a tenir tancada  a dalt més alt de casa seva i en dejuni una altra vegada buscant fòrmules màgiques o magistrals.
                                                      
                                                                             Continuarà


P.D : Aquesta bruixa ens vol donar una sorpresa per la Festa Major de Perafita que és el dia de Sant Pere, el 29 de juny. Molta atenció a les pistes (pel poble i per aquest bloc)