diumenge, 11 de febrer de 2018

UNA PRESENTACIÓ PASSADA PER AIGUA

La màgia hivernal ens va fer una mala passada i la festa de la Candelera de Perafita va ser passada per aigua. Ai, que els llibres no volen aigua!
L'Aseret i els seus representats trinaven de bon matí, empipats i remullats. La fira i la festa es va fer : quatre parades, i uns quants carruatges, amb cobla i els bastoners de Sant Bartomeu, la banda de l'escola...Vam seguir  els dos tombs amb paraigües i  el concert de la banda i  de sardanes  es va fer a l'església. Hi va haver gent però res a veure a una Candelera riallera. Esclar que no era la de veritat, que va ser divendres, 2  i va riure.

divendres, 2 de febrer de 2018

Les manualitats d'una bruixa.

Ja tenim l'Aseret treballant a tota pastilla per tenir  a punt el conte "El Secret de Can Barrina o l'origen d'una bruixa" . L'autoedició és tot un repte i sobretot voler-ho fer en un format senzill com és el de fil i canya.
-Ai, quins nirvis!

dimarts, 2 de gener de 2018

EL secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 3.


Se li va fer fosc. Amb la mica de llum de la posta encara llegia.
-Aseret, on ets?.- l’Onairam ,el seu home , la cridava.
Com tantes vegades, no va respondre. No el va sentir. Estava “empanada”, com deia la seva filla. L’Aseret li responia que de cap manera, que res d’ encantada, que era capacitat de concentració.
L’Onairam la va trobar al·lucinant per la troballa màgica, i mai tan ben dit.
La va haver de sacsejar per fer-la tornar a la realitat. I fou, aleshores, quan se li va engegar la xerrameca amb una eufòria desbordada que no va parar en tot en viatge de tornada. Tot va ser voler-li explicar amb pèls i senyals, des de la troballa a les sensacions viscudes mentre passava els fulls.
 Aquella nit, com tantes d’altres, no hi va haver sopar. Incapaç de cuinar, cadascú es va espavilar com va poder . Sopes de llet la canalla i ella i el seu home, llet amb galetes.
Aquella nit fou farcida de somnis inquiets. Barrija barreja de realitats del seu record i de la memòria ancestral del llibre. Fins a la matinada no va agafar el son plàcid.
L’endemà al matí semblava una altra dona. Es va despertar més contenta que unes pasqües i com si res no hagués passat.
Quina dona tan llunàtica!
Però, des d'aleshores que és bruixa.
    
                Fi d’aquesta història, però continuarà la bruixa?

                Atenció al bloc.

dimecres, 1 de novembre de 2017

El secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 2

Més que una fórmula, era un compendi de receptes antigues des de Plini a Palladi, recollides per l’estudiós Prior Fra Miquel Agustí en el seu Llibre  dels Secrets de Agricultura, Casa Rustica y Pastoril, editat a Barcelona el 1617.
Encara ara, no entenia massa la finalitat d’haver fet servir llibres per apuntalar les lleixes, ni per adobar una paret. A qui se li acut semblat ximpleria? Realment eren ganes d’aprofitar-los d’una altra manera ? O potser era una manera d’amagar-los?
Quan els va tenir entre mans, després d’haver-los alliberat del seu aparedament i espolsats runa i guix, ho va entendre.
Una frissança li va recórrer el cos, des de la punta dels dits del peu fins l’últim cabell. Tot de portelles s’obrien al fons del seu cervell. Imatges, veus i sensacions mai vistes ni sentides. Era tot un món nou i va ser la primera vegada que es va sentir bruixa.
Ho va tenir ben clar : Aquell llibre l’estava esperant i l’havien amagat per ella.
Però, qui? Quan? Per què? El seu caparró barrinava a cent per hora. Es va ben distreure del què l’havia dut fins allí.
 Amb el llibre a la mà, s’havia assegut al marge, a sota el brinyoliquer. Es va posar a repassar-lo amb cura. Cada plana tenia vida pròpia. Semblava una plana activa de l’ordinador, plena d’enllaços que la portaven a d’altres indrets, d’altres vides i d’altres costums.

El seu cap anava a cent. Semblava el disc dur, emmegatzemant-ho tot, totalment immersa en el món màgic del llibre i la seva utilitat.
                                                                            Continuarà

dimarts, 3 d’octubre de 2017

El secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 1

Encara recordava la troballa.
       Era quan la família dels masovers de Pallars deixava la casa per anar-se'n a La Plana i buidaven la casa de mobles i trastos vells ( que s'acostumava a dir). També buidaven  la casa de Can Barrina, de la qual se'n feien càrrec. Aquesta caseta de pagès estava sentenciada i anava a terra perquè hi feien el pantà de Cal Fusta per abastir d'aigua les noves granges.
       Allò va ser un salvi qui pugui de l'abandó i  l'Aseret i l'Onairam estaven disposats a rescatar robes, papers, ampolles, olles i qualsevol objecte dels escampats pel terra de tota la casa. Encara recorda el Sant Josep i el nen Jesús de cap i pota, embolicat entremig de l'escampada i l'escaparata a la cort i convertit en una gàbia de conills. Però el que la va impressionar més fou l'armari* mig ensorrat i que badava en la paret més obaga de la casa.

        Sí, la fórmula antiga l'havia trobat en un llibre vell rescatat de l'oblit. Salvat de la humitat i de l'enderroc.
*Armari :  Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que el moble (és anomenat també armari de paret). (Del diccionari.cat, GDLC)
                                                                                          Continuarà

dimarts, 29 d’agost de 2017

EL secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa.

    Recordeu l'Aseret de Cal Cansdemesavall? I de la crida que va fer per mitjà del Full de Perafita, per trobar una fòrmula magistral o màgica per acabar amb la plaga de formigues que patien al poble?
   Fem memòria :
   Convidava a tothom a investigar o a donar veu a la bruixa o al bruixot que tots portem  dins.
   Com ha anat? Sou investigadors de la química o de la màgia ancestral?
   Ella, l'Aseret, bruixa d'amagatotis per allò del què diran, després de la crida va continuar estudiant i després d'haver repassat les enciclopèdies i les col·leccions diverses, fetes després d'anys de pagar quotes a bancs i caixes, va començar-se a mirar amb lupa, els llibres vells de la família.
   Parlo dels llibres que cal guardar i tenir-ne cura amb condicions especials.
Són delicats per la seva vellesa, materials i estat de conservació. L'Aseret en això no és cap experta, però s'estima els llibres i per si de cas es posa guants fins, de cotó si pot ser. A més a més, té un armari on hi guarda aquests tresors de l'antigor, heretats de l'avi Drareg, amant dels llibres i col·leccionista o els trobats per la mateixa Aseret en golfes abandonades i els comprats per l'Onairam en subhastes i en els parades de llibres de vell.
   I va trobar una fórmula antiga*. Oi tant! Que la va trobar.

   Aquí la tenim:
  




*En el llibre “Llibre dels Secrets de Agricultura, Casa Rustica y Pastoril, del Prior Fra MIQUEL AGUSTÍ.- Estampat en Barcelona en la Estampa de Esteve Lliberos en lo Carrer de Sant Domingo, Any de la Nativitat del Senyor de M.DC.XVII
                                                                                               Continuarà 

dilluns, 31 de juliol de 2017

L'Aseret continua estudiant

I espera els vostres correus. Fòrmula magistral de la tradició o ben inventada, tot s'hi val per aturar aquesta plaga de formigues tan ferotge!
No deixeu de donar un cop d'ull al bloc i a final de mes : un altre episodi de la Bruixa de Perafita.
-Che cosa sarà?