dijous, 13 de febrer de 2020
-QUÈ HI FA L'ASERET A DINS L'ARMARI?
dimarts, 18 de juny de 2019
LES ORENETES I LES FALZIES DEL CARRER MAJOR
A Perafita la quitxalla de l'escola participa en el Projecte orenetes i ens han demanat a la Gent Gran del Casal si els acompanyàvem a comptabilitzar nius.
Ja fa uns quants anys que avis i àvies (és un dir ) Passegem junts , un cop l'any, amb els alumnes de l'Escola Heurom. Enguany per estudiar i parlar de les orenetes. Hem descobert que de les cua blanca , a Perafita, en diuen roquerols.
Estem contentes perquè al carrer Major, hi ha uns quants nius més que l'any passat.
Oreneta cua blanca ( roquerol)
Falzies
dimarts, 30 d’abril de 2019
VAM OBRIR PER SANT JORDI
Amb l'ai al cor fins al mateix matí de la Diada de Sant Jordi, per les previsions metereològiques, és clar. Amb la colla de pares i mares de l'escola Heurom, el dubte de si muntàvem carpes de llibres i roses per un cantó i la Rebotiga de La Bruixa per l'altre. Vam tenir un matí tranquil i a mitja tarda, un xàfec abrilenc ens va fer plegar de cop i volta.
A la Rebotiga, l'activitat va ser prou animada. Entre muntar, desmuntar, les visites i la presentació del nou conte de fil i canya " Tot empaitant uns ulls de llum : Els Mixus", la Sara, en Gerard i una servidora ens vam sentir ben agombolats.Vam esperar que arribessin els més menuts de l'escola bressol i la quitxalla de l'escola per presentar els Mixus autèntics i per explicar el conte. Vam gaudir d'un públic molt atent i agraït.
La Rebotiga, és l'oportunitat per conèixer aquesta bruixa d'amagatotis que ja va per el quart conte.Bé, això de conèixer-la en persona, no. El seu imaginari, els seus tresors, els llibres que l'inspiren,les preocupacions que té (que en té) i...tot un món per descobrir i anar engreixant.
Tot esperant la propera aventura, us convidem a passejar-vos pel bloc que és la rebotiga virtual.
.Un clic a la foto us portarà a l'àlbum de fotos de la nostra festa del llibre particular.
dilluns, 15 d’abril de 2019
PER SANT JORDI EL QUART CONTE DE FIL I CANYA
Per Sant Jordi serem a la Plaça de Sant Antoni de Perafita, compartint l'espai amb l'Escola Heurom i amb tots els que ens vulguin acompanyar.
Muntarem la Rebotiga de La Bruixa i també hi serà en Gerard BR, que il·lumina els contes amb els seus dibuixos. Si ens voleu venir a veure, ja ho sabeu. Us presentarem el nou conte " Tot empaitant un ulls de llum : Els Mixus" en versió de fil i canya, podrem parlar, explicar-nos contes, anècdotes o històries, fer-nos companyia i xafardejar per aquesta singular rebotiga.
. El programa de la festa de Sant Jordi és obra de l'artista Caruca Ballesteros.
.Podreu trobar el conte a les llibreries : Cal Siller de Prats de Lluçanès, Cal Torrenc d'Olost. A Perafita a Electricitat Verdaguer . A Vic a Kiwe, estudi gràfic. De moment!
. I sempre, podeu contactar-nos.
diumenge, 14 d’abril de 2019
TOT EMPAITANT UNS ULLS DE LLUM : ELS MIXUS
La seva veu
ressonava. De fons , Enya cantant en el
televisor. El silenci total i persisent d’un món pensat , es va esvanir de cop.
L’Aseret es veié asseguda i immòbil al sofà de Cal Cansdemesavall. L’ Aquil·les
se la mirava des del respatller de la butaca.
L’Ulisses era assegut a la seva falda.
La mirada
del seu mix intensa i intel·ligent , l’ intrigava i alhora l’asserenava. Què
pensava? Què li deia? Immòbil o relaxat
en postures impossibles arran del buit. La mirada fixa, sense parpelleig. Només
les orelles atentes se li movien lleugerament. Amb els sentits a flor de pell i
aquell saber estar pacient de gran caçador.
Qui dormia a
la falda fet un cabdell negre i suau, era l’Ulisses. Gaudia del sol del migdia
que entrava per la porta del terrat. Sense necessitat de contemplar-la li
buscava la falda quan volia moixaines.
Era el juganer inquiet que s’amagava a qualsevol racó de casa i negre
com era, es perdia més de tres cops cada dia. Era el rei del camuflatge a
l’ombra. Es feia fonedís.
L’Aseret l’amanyagà
agraïda, tot dient-li fluixet a cau d’orella :
-Ets la meva
ombra bosquerola, oi, Mixi?
La mirada
rodona i encantada del Mixu parlava sola.
Un geloset
que no perdia pistonada, no parava d’enviar-li mirades verdes i hi afegia mèus
de jo també t’he rescatat de la nit més fosca .
-Gràcies,
Cuqui!- i acariciava el clatell i les
orelles de l’Aquil·les, mentre hi afegia - Heu de saber que la Helen també m’ha tret d’un pou tot volant.
L’Aseret,
bruixa d’amagatotis, de sol i de serena, de mirar horitzons, i estudiosa de
vols d’ocell, avui s’havia perdut sense solta ni volta i s’havia trobat revoltant per camins que no
duien enlloc.
Asseguda al
sofà havia pres consciència que els seus Mixus, caçadors experimentats,
l’havien salvada. Tot empaitant ombres misterioses i uns ulls de llum en la
fosca més tenebrosa, s’havia escapat d’un món caòtic i silenciós. Això sí, un
món curull de camins.
Va deixar
l’Ulisses damunt el sofà. Feu tres respiacions profundes i alleujada, se’n va
anar a fer el dinar.
I fins aquí, aquest conte!
Hi haurà més aventures?????
dijous, 4 d’abril de 2019
TOT EMPAITANT UNS ULLS DE LLUM : ELS MIXUS 4
Aquesta
vegada les paraules la van transportar dalt del Castell de Lluçà. Curiosament
veié una àliga que volava fent cercles damunt el turó. Ni xisclets ni batec
d’ales. El món encara era ben silenciós. La llum de ponent il·luminava el
paisatge. Veié una carretera groga que corria empaitant el sol més enllà del
Serrat de Moià. Abans, es bifurcava en un ramal groguenc que recorria el
Lluçanès cap al Nord.
L’Aseret
manllevà els ulls de l’àliga per volar per damunt de la comarca. Resseguia amb
la mirada tots els camins del seu record, els nous i els vells . El camí ral,
els camins ramaders, els de pagès, les pistes, els corriols i els viaranys més
amagats. Li costà reconèixer el paisatge, ja no era el que havia estat. Els
seus camins , molts ja no hi eren o ja no menaven enlloc. Nous camins dibuixats
portaven a camps immensos , a femers camuflats, a boscos esclarissats, a
finques de pas barrat.
No li
agradava el què veia i tornà a la mirada curta , la seva, de bruixa
d’amagatotis. Aquesta vegada, dalt del turó, no
tenia cap mena de sensació d’haver-se perdut. Ella era dona de mirar
horitzons. El captard era prou plàcid i convidava a fer un tomb per recollir
herbes i de passada ho aprofitaria per
cercar alguna pedra per a la seva màgia.
De tornada,
una lluïssor de maragda l’atragué des de
dins de l’església rodona. Quieta i
arrambada a la paret hi havia la Helen, la mixa, que se la mirava. En
acostar-se l’Aseret, la gata s’escapolí volant per una escala de cargol que
s’enfonsava a la muntanya. L’Aseret tancà els ulls i la seguí tot recitant :
“Em llanço a
ulls clucs
pel pendent
de la vida.
La reflexió
mesurada
al racó de
l’escala.
La rauxa em
llança
pel vertigen
del cargol.
Un crit de
por s’esfilagarsa
i ressona
pel revolt sinuós.
Caiguda a
plom,
espai infinit,
solitud al
cor del somni.”*
*Així com Penèlope.- Teresa Ribera i Icart; Ed. Cal Siller, Prats de Lluçanès, 2006.
dijous, 28 de març de 2019
TOT EMPAITANT UNS ULLS DE LLUM : ELS MIXUS 3
I sí! Ja la
tenim un dia de bon matí, a la cruïlla de la carretera de Sant Bartomeu cap a
l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella. No anava sola, l’acompanyava
l’Airam. Buscaven les fonts perdudes de Perafita, en feien l’inventari.
Curiosament no se sentia cap ocell, ni el gaig havia donat l’alarma, l’indret
era ben silenciós. Ni corriols, ni camins fresats, ni cap rètol que les portés
a la font. Van trobar un tub que neixia d’un dipòsit ben tancat al mig d’un
clos embardissat i s’estirava torrent avall.
Seria la Font de la Mina? Amb dubtes, s’adreçaren cap a Santa Margarida.
L’Aseret, es trobà sola una altra vegada. On s’havia ficat l’Airam? Coi, de
mossa!
Cansada de
camins que no menaven enlloc va fer el conjur màgic per última vegada,
arriscant-se a no arribar enlloc. Ja havia fracassat a la tercera que diuen que
va la vençuda.
De cara
l’ermita i abraçant el roure més vell, va dir amb la veu més dolça que tenia i
que tampoc es va sentir:
-De camp a
camp,
de camí a
camí,
d’aigua a
aigua,
d’església a
església.
Ara
mateix!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)