dissabte, 14 d’abril de 2018

LES REINES DEL CARRER MAJOR : ORENETES I FALZIES.


La Tsuit i la Txirrip, orenetes, acaben d’arribar del seu viatge africà i fan dues voltes alegres a Cal Cansdemesavall. Saluden amb tsuits i txirrips la seva amiga Aseret.
La nostra bruixa tot just té temps de saludar-les amb la mà que les orenetes continuen el seu camí de salutacions alegres per tot el poble de Perafita. Tenen pressa per retrobar el niu i estaran ocupades tot el dia, ho sap de cada any. Si estan de sort i el troben sencer, només els caldrà fer-hi endreça, sinó els tocarà refer-lo i apa, a pastar fang amb brins herba per construir-lo de nou.
L’Aseret contenta de reveure-les, inicia un seguit de rituals de primavera al seu terrat. Primer adormirà els Mixus en un son profund, no fos cas que de l’emoció, comencessin a caçar a fora d’hora tota mena d’ocellics. Enfilada a la taula gesticula i xerroteja imitant les orenetes. De tant en tant submergeix una escombreta d’herbes aromàtiques i flors seques dins una palangana d’aigua d’olor i n’espargeix el líquid amb amples revolades. Fins a quatre vegades i mentre revolta la taula tot simulant el vol d’oreneta. Pel mes de març, pel mes d’abril, pel mes de maig i per la Tsuit i la Txirrip, portadores de primaveres.
 -Llarga vida per tu, Tsuit! Llarga vida per tu, Txirrip! Orenetes estimades!.- I, l’Aseret en aquest punt, pren forma d’oreneta i li falten ales i ganes d’ anar-les a  cercar.
                                                                     Continuarà

dijous, 15 de març de 2018

TOT ESPERANT LES ORENETES

Tot esperant les orenetes, protagonistes del proper conte de la Bruixa de  Perafita, us convido a passejar-vos per les diferents pàgines d'aquest bloc. Descobrireu alguna cosa més d'aquesta bruixa lluçanesa i de l'entorn on es mou.
Si obriu la pàgina des del mòbil us recomano que aneu a la versió web que us donarà una visió del que podeu trobar al bloc, a més a més dels contes, esclar.
No us dono més pistes perquè sempre fa il·lusió descobrir llocs nous, ni que sigui virtualment.

diumenge, 25 de febrer de 2018

HE ESTAT EN QUATRE LLOCS COMPTATS

He estat en quatre llocs comptats
i m'he endut records amb la mirada.
Orenelles del meu carrer
desperten niades llunyanes.
Estremoz de sol radiant.
Negres i blanques s'amunteguen en pisos
cercant la fresca en minses barbacanes.
Som forasters i els únics que ronden.
És l'hora de la migdiada.
                          Perafita, 27 de setembre de 2013


diumenge, 11 de febrer de 2018

UNA PRESENTACIÓ PASSADA PER AIGUA

La màgia hivernal ens va fer una mala passada i la festa de la Candelera de Perafita va ser passada per aigua. Ai, que els llibres no volen aigua!
L'Aseret i els seus representats trinaven de bon matí, empipats i remullats. La fira i la festa es va fer : quatre parades, i uns quants carruatges, amb cobla i els bastoners de Sant Bartomeu, la banda de l'escola...Vam seguir  els dos tombs amb paraigües i  el concert de la banda i  de sardanes  es va fer a l'església. Hi va haver gent però res a veure a una Candelera riallera. Esclar que no era la de veritat, que va ser divendres, 2  i va riure.

divendres, 2 de febrer de 2018

Les manualitats d'una bruixa.

Ja tenim l'Aseret treballant a tota pastilla per tenir  a punt el conte "El Secret de Can Barrina o l'origen d'una bruixa" . L'autoedició és tot un repte i sobretot voler-ho fer en un format senzill com és el de fil i canya.
-Ai, quins nirvis!

dimarts, 2 de gener de 2018

EL secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 3.


Se li va fer fosc. Amb la mica de llum de la posta encara llegia.
-Aseret, on ets?.- l’Onairam ,el seu home , la cridava.
Com tantes vegades, no va respondre. No el va sentir. Estava “empanada”, com deia la seva filla. L’Aseret li responia que de cap manera, que res d’ encantada, que era capacitat de concentració.
L’Onairam la va trobar al·lucinant per la troballa màgica, i mai tan ben dit.
La va haver de sacsejar per fer-la tornar a la realitat. I fou, aleshores, quan se li va engegar la xerrameca amb una eufòria desbordada que no va parar en tot en viatge de tornada. Tot va ser voler-li explicar amb pèls i senyals, des de la troballa a les sensacions viscudes mentre passava els fulls.
 Aquella nit, com tantes d’altres, no hi va haver sopar. Incapaç de cuinar, cadascú es va espavilar com va poder . Sopes de llet la canalla i ella i el seu home, llet amb galetes.
Aquella nit fou farcida de somnis inquiets. Barrija barreja de realitats del seu record i de la memòria ancestral del llibre. Fins a la matinada no va agafar el son plàcid.
L’endemà al matí semblava una altra dona. Es va despertar més contenta que unes pasqües i com si res no hagués passat.
Quina dona tan llunàtica!
Però, des d'aleshores que és bruixa.
    
                Fi d’aquesta història, però continuarà la bruixa?

                Atenció al bloc.

dimecres, 1 de novembre de 2017

El secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 2

Més que una fórmula, era un compendi de receptes antigues des de Plini a Palladi, recollides per l’estudiós Prior Fra Miquel Agustí en el seu Llibre  dels Secrets de Agricultura, Casa Rustica y Pastoril, editat a Barcelona el 1617.
Encara ara, no entenia massa la finalitat d’haver fet servir llibres per apuntalar les lleixes, ni per adobar una paret. A qui se li acut semblat ximpleria? Realment eren ganes d’aprofitar-los d’una altra manera ? O potser era una manera d’amagar-los?
Quan els va tenir entre mans, després d’haver-los alliberat del seu aparedament i espolsats runa i guix, ho va entendre.
Una frissança li va recórrer el cos, des de la punta dels dits del peu fins l’últim cabell. Tot de portelles s’obrien al fons del seu cervell. Imatges, veus i sensacions mai vistes ni sentides. Era tot un món nou i va ser la primera vegada que es va sentir bruixa.
Ho va tenir ben clar : Aquell llibre l’estava esperant i l’havien amagat per ella.
Però, qui? Quan? Per què? El seu caparró barrinava a cent per hora. Es va ben distreure del què l’havia dut fins allí.
 Amb el llibre a la mà, s’havia assegut al marge, a sota el brinyoliquer. Es va posar a repassar-lo amb cura. Cada plana tenia vida pròpia. Semblava una plana activa de l’ordinador, plena d’enllaços que la portaven a d’altres indrets, d’altres vides i d’altres costums.

El seu cap anava a cent. Semblava el disc dur, emmegatzemant-ho tot, totalment immersa en el món màgic del llibre i la seva utilitat.
                                                                            Continuarà