dilluns, 14 de maig del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 1.


Emprèn, en una embranzida extraordinària, el vol cap al poble. La primera passada serà ràpida, per comprovar si l’activitat oreneta és l’habitual. En el segon tomb farà parada  de visita particular a cada niu, per veure si tot va bé o si els cal cap ajuda. Disposada sempre a donar un cop de mà, també màgic, si convé, perquè no se sap mai, d’uns anys ençà, la vida de les orenetes s’ha complicat de mala manera. Per això, aprofita per estudiar com ajudar-les quan les seves amigues són a l’Àfrica.
Aquesta vegada les ha trobat garlant amb les veïnes , explicant-se les peripècies del viatge. Totes a l’hora en una piuladissa incansable i, qui no, després d’un camí tant llarg i ple d’anècdotes.
-Tsuit com estan els nius? – Els pregunta sense ni fer parada.
-Bé! Una mica deixats i bruts, però ben sencers!
-Me n’alegro! Adééééééééééu!- - L’Aseret continua el vol i se’n va a trobar la Txirrip.
- Txirrip, com estan els nius?
-Bé! Una mica deixats I bruts, però sencers!
-Quina alegria Txirrip! Arreveure!
Ara a l’Aseret li cal anar a inspeccionar les basses, les fonts i els rierols on acostumen abeurar-se. Amb un glop en té prou per adonar-se de si l’aigua està prou bé. Avui, igual que en els últims set anys, ha hagut de tornar volant a casa després del primer glop i li ha anat d’un pèl de no caure marejada abans d’arribar-hi. Mai no saps què et pots trobar en les aigües i sobretot, en les estancades.
                                                        
                                                                 Continuarà