Més
que una fórmula, era un compendi de receptes antigues des de Plini a Palladi,
recollides per l’estudiós Prior Fra Miquel Agustí en el seu Llibre dels Secrets de Agricultura, Casa Rustica y
Pastoril, editat a Barcelona el 1617.
Encara
ara, no entenia massa la finalitat d’haver fet servir llibres per apuntalar les
lleixes, ni per adobar una paret. A qui se li acut semblat ximpleria? Realment
eren ganes d’aprofitar-los d’una altra manera ? O potser era una manera
d’amagar-los?
Quan
els va tenir entre mans, després d’haver-los alliberat del seu aparedament i
espolsats runa i guix, ho va entendre.
Una
frissança li va recórrer el cos, des de la punta dels dits del peu fins l’últim
cabell. Tot de portelles s’obrien al fons del seu cervell. Imatges, veus i sensacions
mai vistes ni sentides. Era tot un món nou i va ser la primera vegada que es va
sentir bruixa.
Ho
va tenir ben clar : Aquell llibre l’estava esperant i l’havien amagat per ella.
Però,
qui? Quan? Per què? El seu caparró barrinava a cent per hora. Es va ben
distreure del què l’havia dut fins allí.
Amb el llibre a la mà, s’havia assegut al
marge, a sota el brinyoliquer. Es va posar a repassar-lo amb cura. Cada plana
tenia vida pròpia. Semblava una plana activa de l’ordinador, plena d’enllaços
que la portaven a d’altres indrets, d’altres vides i d’altres costums.
El
seu cap anava a cent. Semblava el disc dur, emmegatzemant-ho tot, totalment
immersa en el món màgic del llibre i la seva utilitat.
Continuarà