El secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 2

Més que una fórmula, era un compendi de receptes antigues des de Plini a Palladi, recollides per l’estudiós Prior Fra Miquel Agustí en el seu Llibre  dels Secrets de Agricultura, Casa Rustica y Pastoril, editat a Barcelona el 1617.

Encara ara, no entenia massa la finalitat d’haver fet servir llibres per apuntalar les lleixes, ni per adobar una paret. A qui se li acut semblat ximpleria? Realment eren ganes d’aprofitar-los d’una altra manera ? O potser era una manera d’amagar-los?

Quan els va tenir entre mans, després d’haver-los alliberat del seu aparedament i espolsats runa i guix, ho va entendre.

Una frissança li va recórrer el cos, des de la punta dels dits del peu fins l’últim cabell. Tot de portelles s’obrien al fons del seu cervell. Imatges, veus i sensacions mai vistes ni sentides. Era tot un món nou i va ser la primera vegada que es va sentir bruixa.

Ho va tenir ben clar : Aquell llibre l’estava esperant i l’havien amagat per ella.

Però, qui? Quan? Per què? El seu caparró barrinava a cent per hora. Es va ben distreure del què l’havia dut fins allí.

 Amb el llibre a la mà, s’havia assegut al marge, a sota el brinyoliquer. Es va posar a repassar-lo amb cura. Cada plana tenia vida pròpia. Semblava una plana activa de l’ordinador, plena d’enllaços que la portaven a d’altres indrets, d’altres vides i d’altres costums.

El seu cap anava a cent. Semblava el disc dur, emmegatzemant-ho tot, totalment immersa en el món màgic del llibre i la seva utilitat.

                                                                            Continuarà