dimarts, 3 d’octubre de 2017

El secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 1

Encara recordava la troballa.
       Era quan la família dels masovers de Pallars deixava la casa per anar-se'n a La Plana i buidaven la casa de mobles i trastos vells ( que s'acostumava a dir). També buidaven  la casa de Can Barrina, de la qual se'n feien càrrec. Aquesta caseta de pagès estava sentenciada i anava a terra perquè hi feien el pantà de Cal Fusta per abastir d'aigua les noves granges.
       Allò va ser un salvi qui pugui de l'abandó i  l'Aseret i l'Onairam estaven disposats a rescatar robes, papers, ampolles, olles i qualsevol objecte dels escampats pel terra de tota la casa. Encara recorda el Sant Josep i el nen Jesús de cap i pota, embolicat entremig de l'escampada i l'escaparata a la cort i convertit en una gàbia de conills. Però el que la va impressionar més fou l'armari* mig ensorrat i que badava en la paret més obaga de la casa.

        Sí, la fórmula antiga l'havia trobat en un llibre vell rescatat de l'oblit. Salvat de la humitat i de l'enderroc.
*Armari :  Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que el moble (és anomenat també armari de paret). (Del diccionari.cat, GDLC)
                                                                                          Continuarà

2 comentaris:

  1. Ui en un armari vell d'una casa mig ensorrada, si pot trobar de tot, fins i tot petits tresors...
    Jo he viscut en alguna casa, mb armari de paret!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Aquesta és la troballa més sorprenent de la meva vida, bé, que de moment es pugui explicar.

    ResponElimina