El secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 1

Encara recordava la troballa.

       Era quan la família dels masovers de Pallars deixava la casa per anar-se'n a La Plana i buidaven la casa de mobles i trastos vells ( que s'acostumava a dir). També buidaven  la casa de Can Barrina, de la qual se'n feien càrrec. Aquesta caseta de pagès estava sentenciada i anava a terra perquè hi feien el pantà de Cal Fusta per abastir d'aigua les noves granges.

       Allò va ser un salvi qui pugui de l'abandó i  l'Aseret i l'Onairam estaven disposats a rescatar robes, papers, ampolles, olles i qualsevol objecte dels escampats pel terra de tota la casa. Encara recorda el Sant Josep i el nen Jesús de cap i pota, embolicat entremig de l'escampada i l'escaparata a la cort i convertit en una gàbia de conills. Però el que la va impressionar més fou l'armari* mig ensorrat i que badava en la paret més obaga de la casa.

        Sí, la fórmula antiga l'havia trobat en un llibre vell rescatat de l'oblit. Salvat de la humitat i de l'enderroc.

*Armari :  Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que el moble (és anomenat també armari de paret). (Del diccionari.cat, GDLC)

                                                                                          Continuarà