Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oreneta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oreneta. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de juny del 2022

La Tsuit i la Txirrip


La Tsuit i la Txirrip, orenetes cuablanca i protagonistes d'un dels contes de La Bruixa de Perafita, avui han fet visita a la bassa de Cal Cansdemesavall.

dilluns, 25 de gener del 2021

I L' ASERET? I

 


Sí sí! L'Aquil·les i l'Ulisses se les prometien molt felices i no pensaven que ells també, n'estaven de confinats. Ells són gats de casa i domesticats. De mica en mica en van prenen consciència perquè una cosa és ser un gat de bruixa i l'altra un gat de casa i prou. Sense l'Aseret la seva vida era ben avorrida. I si la cosa dura gaire, acabaran essent uns gats porucs i grassos. I, l'enyor és molt més que l'afecte que li puguin tenir a la seva bruixa. Enyoren l'aventura i aquell ai al cor que els posava els pèls de punta quan els cridava per ajudar-la. Si això dura gaire, perdran el seu instint més caçador i es malacostumaran a la vida fàcil i còmode.

A Cal Cansdemesavall ja els cuiden ja. Pinso del bo i ben barrejat, dos cops al dia i si insisteixen amb els seus marrameus més dolços potser berenaran i tot. Els deixen fer migdiada matinal i de tarda al llit i s'han fet amos del sofà i la butaca.

Si això dura massa, ja no sabran que és caçar un ocell i poden acabar fent-se reporters del National Geographic o Naturalistes del Lluçanès. Heu vist una cosa més estranya? I tot perquè des de l'última nevada, cada dia, posen engrunes de pa sec a la taula del terrat i és un festival d'ocellics. Oh! I amb el pas que anem s'estan fent amos del terrat. L'Aquil·les i l'Ulisses, confinats a dins, s'ho miren  tot llepant-se els bigotis i movent la cua amb delectança. Miols i mirades de sortir, però ca..no hi ha manera. Condicionats per l'horari dels ocells.

Quin observatori d'ocells han muntat al menjador! La càmera amb els tres peus a punt per enxampar-los en acció. Apa, a observar-los i a veure-los-hi totes les gràcies i costums. Quina tortura! Es queixen. No vols caldo, tres tasses!

Pensen que cal tenir paciència, que ja vindran temps millors. Quan arribi el bon temps ja no caldrà posar-los pa sec, ni granes ni cacauets. Que tindran tot el terrat per ells sols i que faran fora aquests okupes descarats.

-Enyoro l'Aseret.- fa l'Aquil·les.-Ella ens en deixaria caçar-ne algun. Ara que no hi és , vénen tots els ocells que no pot veure ni en pintura. Com s'aprofiten!

-Oh, sí!.- afegeix l'Ulisses.-He comptat sis mallerengues carboneres, dues de blaves, un pit-roig, un pardal i un pica-soques blau.

-I mira que ens ben veuen i no ens tenen gens de por. Mecàtxim l'olla! A veure si per ventilar el menjador deixen la porta oberta d'una vegada.- diu l'Aquil·les.- Aquests ocells no tenen vergonya.

-Sí, ja ho diuen : De fora vingueren i de casa ens tragueren. Ja fa dies que tinc la mosca al nas. Si això dura massa haurem de telefonar  la Protectora d'Animals.- protesta l'Ulisses.

-Per què Ulisses?.- pregunta l'Aquil·les.

- No em diràs que no és una tortura, tenir uns felins caçadors com nosaltres, a l'observatori dels ocells i sense poder-hi ni jugar ni cruspir-nos-los.- contesta l'Ulisses.

-Gat! No serà tant! Ni que passessis gana. I, n'estàs tip de veure ocells per les picees  del jardí. A més , no sé que dirien les orenetes si ens cruspíem les seves parentes.- corregeix l'Aquil·les.

-Ai, ai! tant temps tancat, enyorat i avorrit, ja no ho soporto. Aquest hivern és farà molt llarg. Punyeta!.-es queixa l'Ulisses.

-Paciència, Lisses! .- el consola l'Aquil·les.- A més per què et vols menjar un ocell, tu? Ai uix, les plomes! És més bo el pernil dolç i , les olives negres , quina aroma, oi?

-Potser tens raó Quil·les. Fa  temps que l'Aseret no ens atia contra els ocellets. Anys i potser panys i tot. Em sembla que cada vegada té menys mala bava. I, què deu fer ara? On para?

                                                                                                            Continuarà


dimarts, 18 de juny del 2019

LES ORENETES I LES FALZIES DEL CARRER MAJOR

A  Perafita la quitxalla de l'escola  participa en el Projecte orenetes i  ens han demanat a la Gent Gran del Casal si els acompanyàvem a comptabilitzar nius. 
Ja fa uns quants anys que avis i àvies (és un dir ) Passegem junts , un cop l'any, amb els alumnes de l'Escola Heurom. Enguany per estudiar i parlar de les orenetes. Hem descobert que de les cua blanca , a Perafita, en diuen roquerols.
Estem contentes perquè al carrer Major, hi ha uns quants nius més que l'any passat.


Oreneta cua blanca ( roquerol)

Falzies

dimarts, 4 de desembre del 2018

I, JA SÓN TRES CONTES DE FIL I CANYA!

Diumenge, 2 de desembre, vam poder  presentar el tercer conte de fil i canya de la Bruixa de Perafita.
A les dotze del migdia, tradició endiumenjada de després de missa, ens vam trobar al Niu, el nostre local social. Ens vam aplegar una bona colleta ( les fotos en són testimoni ) per conèixer i tocar l'edició en paper de "Les reines del carrer Major : Orenetes i Falzies". 
Els que ja havíeu llegit el conte per aquest blog, no descobríeu cap misteri. Bé, sí! Els últims dibuixos del conte. La preocupació i cura de les orenetes per part de l'Aseret la teníeu ben present. No és estrany, doncs que en el marc d'aquesta festa cultural hi hagués sengles xerrades naturalistes sobre les orenetes. La primera a càrrec de Ramon Baucells del Grup Naturalistes d'Osona, va fer el retrat de les orenetes i falciots de Perafita, dient-ne les característiques i costums. Ho va il·lustrar amb diapositives i ens va mostrar els diferents nius . Va parlar de la migració i de les rutes. També del Projecte Orenetes per mirar de mantenir-ne la població tant necessària per reduïr la quantitat de mosquits a l'estiu. El públic interessat va fer preguntes i aportacions ocellaires. 
Tot esperant que arribés l'Eva , que faria de traductora de Zale Badiane, que va fer la xerrada en  francès, vam tastar el xarop d'anar lluny,  gentilesa i  elaboració de Ca la Mònica del Mig.
En Zale ens va parlar de les orenetes al Senegal, de quan arribaven i fins quan s'hi estaven, D'on feien els nius, i com. De com s'anomenaven en francès, "hirondelle de cheminée", perquè cerquen l'escalfor de les xemeneies, on hi solen fer el niu. De les grans zones humides, on és concentraven i de la sabana. L'oreneta tan petita amb la seva forma aerodinàmica és capaç de fer més de 10.000 km  per migrar d'un continent a l'altre. En Zale feia preguntes al públic tot motivant la curiositat i la participació. 
Després hi va haver vermut perafitenc : olives, patates rosses, llonganissa i formatge.
Moltes gràcies a tots els que hi vàreu ser ( també els que hi fóreu de pensament). 

.Un clic a la fotografia de Maria Manzanares Ferrer per veure l'àlbum de fotos.

dimecres, 28 de novembre del 2018

POSTAL DE LA TSUIT I DE LA TXIRRIP



Parc National des Oiseaux de Djoudj,
      Debi, Senegal.

Estimada Aseret,
No podrem ser a la presentació del nostre
Conte “Les reines del carrer Major : Orenetes
i  falzies”, ja que ens enxampa en la nostra
estada a l’Àfrica. Esperem que la xerrada`                         
sobre les orenetes que fareu  al Niu,
el diumenge 2 de desembre a les  12,                       
sigui tot un èxit.                                          Na Aseret   
Estem molt contentes dels nius que                    Cal Cansdemesavall
hem deixat al Carrer Major, però alhora,            08589 Perafita
 estem tristoies perquè un parell de famílies         El Lluçanès
se n`han anat a viure a fora de Perafita.            Països Catalans
Molts records a tots , amiga , i fins la primavera
que ve. 
          Tsuit i Txirrip

dissabte, 24 de novembre del 2018

AMB GANES I IMPACIÈNCIA

Aviat , molt aviat podrem fullejar, mirar, llegir un nou conte de fil i canya , protagonitzat per la Bruixa de Perafita, els Mixus, unes orenetes molt eixerides i una garsa.
Esteu al cas!

dilluns, 20 d’agost del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 4


L’Aseret quan passa pel Carrer Major, cerca amb la mirada els nius d’oreneta. En compta un, dos, tres. Recorda, enyorada , quan les orenetes i les falzies, n’eren les reines. Sempre havia tingut feinada a distingir-les. De petita el tiet Pepet li deia “ Fixa’t en les ales, les falzies les tenen llargues i no poden parar a terra”.
Quan va arribar a Perafita, d’això ja fa més de quaranta anys es meravellava de la quantitat de nius del Carrer Major, sobretot des de Cal Xicarol fins a Cal Xères. Només superat a Estremoz del Portugal fronterer amb Extremadura, on va al·lucinar en veure els nius apilats l’un sobre l’altre fent pisos, aprofitant el recer d’unes barbacanes ben xiques. I ara al Carrer Major, només un, dos o tres nius, perquè  les reines del Carrer Major s’escolen per finestres obertes de cases solitàries i cerquen fer-s’hi el niu al dalt més alt, amb l’ai al cor sempre.
La nostra bruixa, reflexionant-hi, pensa que si les orenetes se’n van del Carrer Major, no és ben bé per manca de lloc per fer-s’hi el niu, no. Se’n van de tristesa. Elles que són sociables de mena, necessiten viure amb gent. Són les reines de carrers amb canalla, d’homes i de dones que hi transiten, s’hi aturen, parlen i hi viuen. Al nostre carrer Major poques reines volant i pocs reietons jugant, en canvi de cases buides , un pilot!
Un altre problema, o ben mirat dos : Cada vegada menys orenetes i un poble que se’ns despobla.
Caldrà fer una altra crida? L’Aseret no en té cap dubte. Compta amb uns amics i aliats que en saben molt.

-Amb vosaltres hi pot comptar? La voleu ajudar a resoldre aquests problemes?
Dieu-hi la vostra i escriviu a l’Aseret:
-Què podem fer per ajudar les orenetes a tornar cada primavera?
-Com podem cuidar-les?
Si no volem que el poble de Perafita perdi més població, com podríem engrescar les famílies per quedar-s’hi a viure?

                   Fi d'aquesta història, però amb ganes de viure més aventures.




dilluns, 14 de maig del 2018

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 1.


Emprèn, en una embranzida extraordinària, el vol cap al poble. La primera passada serà ràpida, per comprovar si l’activitat oreneta és l’habitual. En el segon tomb farà parada  de visita particular a cada niu, per veure si tot va bé o si els cal cap ajuda. Disposada sempre a donar un cop de mà, també màgic, si convé, perquè no se sap mai, d’uns anys ençà, la vida de les orenetes s’ha complicat de mala manera. Per això, aprofita per estudiar com ajudar-les quan les seves amigues són a l’Àfrica.
Aquesta vegada les ha trobat garlant amb les veïnes , explicant-se les peripècies del viatge. Totes a l’hora en una piuladissa incansable i, qui no, després d’un camí tant llarg i ple d’anècdotes.
-Tsuit com estan els nius? – Els pregunta sense ni fer parada.
-Bé! Una mica deixats i bruts, però ben sencers!
-Me n’alegro! Adééééééééééu!- - L’Aseret continua el vol i se’n va a trobar la Txirrip.
- Txirrip, com estan els nius?
-Bé! Una mica deixats I bruts, però sencers!
-Quina alegria Txirrip! Arreveure!
Ara a l’Aseret li cal anar a inspeccionar les basses, les fonts i els rierols on acostumen abeurar-se. Amb un glop en té prou per adonar-se de si l’aigua està prou bé. Avui, igual que en els últims set anys, ha hagut de tornar volant a casa després del primer glop i li ha anat d’un pèl de no caure marejada abans d’arribar-hi. Mai no saps què et pots trobar en les aigües i sobretot, en les estancades.
                                                        
                                                                 Continuarà

dissabte, 14 d’abril del 2018

LES REINES DEL CARRER MAJOR : ORENETES I FALZIES.


La Tsuit i la Txirrip, orenetes, acaben d’arribar del seu viatge africà i fan dues voltes alegres a Cal Cansdemesavall. Saluden amb tsuits i txirrips la seva amiga Aseret.
La nostra bruixa tot just té temps de saludar-les amb la mà que les orenetes continuen el seu camí de salutacions alegres per tot el poble de Perafita. Tenen pressa per retrobar el niu i estaran ocupades tot el dia, ho sap de cada any. Si estan de sort i el troben sencer, només els caldrà fer-hi endreça, sinó els tocarà refer-lo i apa, a pastar fang amb brins herba per construir-lo de nou.
L’Aseret contenta de reveure-les, inicia un seguit de rituals de primavera al seu terrat. Primer adormirà els Mixus en un son profund, no fos cas que de l’emoció, comencessin a caçar a fora d’hora tota mena d’ocellics. Enfilada a la taula gesticula i xerroteja imitant les orenetes. De tant en tant submergeix una escombreta d’herbes aromàtiques i flors seques dins una palangana d’aigua d’olor i n’espargeix el líquid amb amples revolades. Fins a quatre vegades i mentre revolta la taula tot simulant el vol d’oreneta. Pel mes de març, pel mes d’abril, pel mes de maig i per la Tsuit i la Txirrip, portadores de primaveres.
 -Llarga vida per tu, Tsuit! Llarga vida per tu, Txirrip! Orenetes estimades!.- I, l’Aseret en aquest punt, pren forma d’oreneta i li falten ales i ganes d’ anar-les a  cercar.
                                                                     Continuarà

dijous, 15 de març del 2018

TOT ESPERANT LES ORENETES

Tot esperant les orenetes, protagonistes del proper conte de la Bruixa de  Perafita, us convido a passejar-vos per les diferents pàgines d'aquest bloc. Descobrireu alguna cosa més d'aquesta bruixa lluçanesa i de l'entorn on es mou.
Si obriu la pàgina des del mòbil us recomano que aneu a la versió web que us donarà una visió del que podeu trobar al bloc, a més a més dels contes, esclar.
No us dono més pistes perquè sempre fa il·lusió descobrir llocs nous, ni que sigui virtualment.

diumenge, 25 de febrer del 2018

HE ESTAT EN QUATRE LLOCS COMPTATS

He estat en quatre llocs comptats
i m'he endut records amb la mirada.
Orenelles del meu carrer
desperten niades llunyanes.
Estremoz de sol radiant.
Negres i blanques s'amunteguen en pisos
cercant la fresca en minses barbacanes.
Som forasters i els únics que ronden.
És l'hora de la migdiada.
                          Perafita, 27 de setembre de 2013


divendres, 31 de març del 2017

La Bruixa de Perafita

                La bruixa de Perafita congriava tempestes des del terrat de casa seva.
               De cara a llevant cridava castelleres que, tot enfilant-se vers el blau, revenien i revenien fins a ocupar tota la volta del cel. Si era l’estiu, portava des del sud l’aire calent del desert i desfermava el vent del nord que enviava les nuvolades amunt  amunt per convertir les gotes d’aigua en pedra...Abans, però, el vent fregava les cases, llepava els ramats que plàcidament rumiaven a l’hora soleia, s’ emportava brostes i herbotes i  aixecava bofaruts al seu pas.
             La sentien cridar més enllà de Busquets i de La Blava. Els seus gemecs enrogallats i histèrics eren plens de ràbia i de gelosia. Feia temps que portava malastrugància.
       Es feia passar el malhumor, l’avorriment i la solitud jugant amb els elements, descarregant odi i venjances contra els seus veïns o foragitant la tempesta, tot just creada, cap a ponent, per buscar-li les pessigolles a la bruixa de Sant Feliu, o  cap al nord, per fer-li la punyeta a la Senda de Ripoll...
              Era imprevissible i totalment llunàtica.
              Els dies pitjors eren els que es llevaven emboirats i xafogosos. No els suportava.
          Era una bruixa de sol i serena, de mirar horitzons i llunyanies, d’endevinar futurs estudiant el vol dels ocells, especialment orenetes, abellerols i estornells.
              No  podia veure ni les mallerengues blaves ni els pardals...Els la tenia jurada de tal manera que va ensinistrar el seu gat negre contra aquests ocellics. Amb tota la mala bava els posava engrunes al terrat, els cridava i els feia caure a les urpes del seu  mix.
              Les nits de lluna plena campava pels camps, entre els rostolls, buscant talps, ratolins i d’altres bestioletes.
             Les nits de lluna nova es banyava a les basses plàcides per cercar-hi granotes i salamandres.
             Però, com que no suportava ni una broma al cel que no li hagués portat ella, s’emprenyava com una mona, després de dinar, si el dia era gris. Aleshores es despertava la seva intolerància més viva i dreta al mig del terrat amb el braços oberts clamant al amos del cel i de la terra, a les forces tenebroses de les fosques més pregones, cridava amb xiscles forasenyats, recitant lletanies antigues, parafrasejant, amb el llibre obert al davant, ordalies i conjurs.
            A vegades ho aprofitava per venjar-se expressament de tal o qual persona, per qualsevol rucada, per la cosa més mínima, no calia que fos res greu... Era per després, quan ja li havia passat el rampell, per quan recapitulava i pensava en el mal que havia fet, necessitava una excusa.
            Perquè ella no era una bruixa de vocació, ni d’herència. Ho era perquè si. Per casualitat de la vida. Perquè li sortia de dins.
            I és que ningú ho hagués dit! Era tan bona dona, tan discreta i amable.
            Era totalment impossible que s’ho haguessin imaginat perquè quan es transformava era irreconeixible, era invisible o es convertia en ocell, un estornell o un abellerol o una oreneta.
            Impossible d’imaginar-s’ho! 

                                                                                                     Continuarà  

P.D : El conte continua d'aquí un mes, però mentrestant en aquest bloc hi ha activitat i només cal descobrir-la . 
                                                 Que tingueu un bon abril!