La Tsuit i la Txirrip, orenetes, acaben d’arribar del seu
viatge africà i fan dues voltes alegres a Cal Cansdemesavall. Saluden amb
tsuits i txirrips la seva amiga Aseret.
La nostra bruixa tot just té temps de saludar-les amb la
mà que les orenetes continuen el seu camí de salutacions alegres per tot el
poble de Perafita. Tenen pressa per retrobar el niu i estaran ocupades tot el
dia, ho sap de cada any. Si estan de sort i el troben sencer, només els caldrà
fer-hi endreça, sinó els tocarà refer-lo i apa, a pastar fang amb brins herba
per construir-lo de nou.
L’Aseret contenta de reveure-les, inicia un seguit de
rituals de primavera al seu terrat. Primer adormirà els Mixus en un son
profund, no fos cas que de l’emoció, comencessin a caçar a fora d’hora tota
mena d’ocellics. Enfilada a la taula gesticula i xerroteja imitant les
orenetes. De tant en tant submergeix una escombreta d’herbes aromàtiques i
flors seques dins una palangana d’aigua d’olor i n’espargeix el líquid amb
amples revolades. Fins a quatre vegades i mentre revolta la taula tot simulant
el vol d’oreneta. Pel mes de març, pel mes d’abril, pel mes de maig i per la
Tsuit i la Txirrip, portadores de primaveres.
-Llarga vida per
tu, Tsuit! Llarga vida per tu, Txirrip! Orenetes estimades!.- I, l’Aseret en
aquest punt, pren forma d’oreneta i li falten ales i ganes d’ anar-les a cercar.
Continuarà
Jo, com L'Aseret, ja he vist orenetes...Ves per on, si és amiga de les orenetes, segur que és una bruixa bona, perquè Aquests ocells són amics de les bones persones siguin bruixes o no. I si li falten ales...
ResponEliminaPetonets, Teresa
Si li falten ales, ja sap qui li donarà un cop de mà. Oi,senyoreta?
Elimina