Diumenge, 2 de desembre, vam poder presentar el tercer conte de fil i canya de la Bruixa de Perafita.
A les dotze del migdia, tradició endiumenjada de després de missa, ens vam trobar al Niu, el nostre local social. Ens vam aplegar una bona colleta ( les fotos en són testimoni ) per conèixer i tocar l'edició en paper de "Les reines del carrer Major : Orenetes i Falzies".
Els que ja havíeu llegit el conte per aquest blog, no descobríeu cap misteri. Bé, sí! Els últims dibuixos del conte. La preocupació i cura de les orenetes per part de l'Aseret la teníeu ben present. No és estrany, doncs que en el marc d'aquesta festa cultural hi hagués sengles xerrades naturalistes sobre les orenetes. La primera a càrrec de Ramon Baucells del Grup Naturalistes d'Osona, va fer el retrat de les orenetes i falciots de Perafita, dient-ne les característiques i costums. Ho va il·lustrar amb diapositives i ens va mostrar els diferents nius . Va parlar de la migració i de les rutes. També del Projecte Orenetes per mirar de mantenir-ne la població tant necessària per reduïr la quantitat de mosquits a l'estiu. El públic interessat va fer preguntes i aportacions ocellaires.
Tot esperant que arribés l'Eva , que faria de traductora de Zale Badiane, que va fer la xerrada en francès, vam tastar el xarop d'anar lluny, gentilesa i elaboració de Ca la Mònica del Mig.
En Zale ens va parlar de les orenetes al Senegal, de quan arribaven i fins quan s'hi estaven, D'on feien els nius, i com. De com s'anomenaven en francès, "hirondelle de cheminée", perquè cerquen l'escalfor de les xemeneies, on hi solen fer el niu. De les grans zones humides, on és concentraven i de la sabana. L'oreneta tan petita amb la seva forma aerodinàmica és capaç de fer més de 10.000 km per migrar d'un continent a l'altre. En Zale feia preguntes al públic tot motivant la curiositat i la participació.
Després hi va haver vermut perafitenc : olives, patates rosses, llonganissa i formatge.
Moltes gràcies a tots els que hi vàreu ser ( també els que hi fóreu de pensament).
.Un clic a la fotografia de Maria Manzanares Ferrer per veure l'àlbum de fotos.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"Les orenetes del carrer Major"m'ha agradat molt pel seu contingut en què barreja molt bé la realitat, la fantasia, i el resultat de la capacitat d'obsevació del comportament d'aquests ocells. Per les delicioses descripcions de la realitat i la fantasia. I pel domini de la llengua en el relat. Alhora que les il.lustracions, de gran qualitat tècnica sintetitzen perfectament el conte.
ResponEliminaGràcies, Teresa. Gràcies, Gerard
Moltes gràcies per ser-hi. Ens fa molta il•lusió que t'hagi agradat.
EliminaGRÀCIES ERESA GRÀCIES GERARD PER LA FEINA BEN FETA..I QUE RESULTA DELICIÒS SEGUIR CADA COMPTA,AMB LA VOSSTRE GRAN INSPIRACIÓ
ResponEliminaGràcies a tu per seguir-nos, això ens anima a continuar.
ResponElimina