dimarts, 2 de gener de 2018

EL secret de Can Barrina : O l'origen d'una bruixa 3.


Se li va fer fosc. Amb la mica de llum de la posta encara llegia.
-Aseret, on ets?.- l’Onairam ,el seu home , la cridava.
Com tantes vegades, no va respondre. No el va sentir. Estava “empanada”, com deia la seva filla. L’Aseret li responia que de cap manera, que res d’ encantada, que era capacitat de concentració.
L’Onairam la va trobar al·lucinant per la troballa màgica, i mai tan ben dit.
La va haver de sacsejar per fer-la tornar a la realitat. I fou, aleshores, quan se li va engegar la xerrameca amb una eufòria desbordada que no va parar en tot en viatge de tornada. Tot va ser voler-li explicar amb pèls i senyals, des de la troballa a les sensacions viscudes mentre passava els fulls.
 Aquella nit, com tantes d’altres, no hi va haver sopar. Incapaç de cuinar, cadascú es va espavilar com va poder . Sopes de llet la canalla i ella i el seu home, llet amb galetes.
Aquella nit fou farcida de somnis inquiets. Barrija barreja de realitats del seu record i de la memòria ancestral del llibre. Fins a la matinada no va agafar el son plàcid.
L’endemà al matí semblava una altra dona. Es va despertar més contenta que unes pasqües i com si res no hagués passat.
Quina dona tan llunàtica!
Però, des d'aleshores que és bruixa.
    
                Fi d’aquesta història, però continuarà la bruixa?

                Atenció al bloc.

2 comentaris:

  1. Despré de tants dies ja no recordava gaire "l'argument" del comte i he hagut de mirar els posts endarrerits...És clar haviatrobat un llibre d'allò més antic i com n`estava de contnta, tan que no podia parar de llegir!
    El més curiós és que al matí no recordés res de res, segurament havia estat un somni!
    Bon vespre, Teresa.

    ResponElimina
  2. Trobar un llibre , ni que sigui emparedat és un tresor i si a més és màgic.
    Aquesta bruixa és ben llunàtica, de sempre.

    ResponElimina