Sí sí, menys mala bava!
Des del març del 2020, intentant sortir de l’armari que l’Aseret viu en una realitat paral·lela, o això es pensa. Realment no sap res en ferm. Fora de casa i del seu petit món conegut, es troba perduda i no és estrany, no.
Tornava del seu viatge pel món dels llibres, dels seus llibres, i després d’haver vist l’Anna Franck a la casa del darrera escrivint el seu diari, ja volia ser a casa. Recordant el blau maragda del llac de Garda, necessitava gaudir dels cels fantàstics del Lluçanès. A punt de sortir de l’armari màgic, un SOS la va alertar.
-Pandèmia per Coronavirus! Pandèmia per Coronavirus! - pel Canal Bruixa li arribava aquest clam insistent.
Va recular i prengué seient entre els jerseis. Menairona com era no es fixà en la tovallola blanca de fil amb serrell i unes inicials brodades, MM. Tot just aposentada aixecà el vol com la catifa més màgica. Sortí de l’armari en fumerola blanca per forat del pany. S’envolà cap el nord-oest. Sobrevolà Lluçà i la Quart , on va prendre direcció cap a les cingleres de Capolat i de Busa fins al Cap del Pla de Sant Llorenç dels Piteus. El fum es transformà en gotetes minúscules, que en un nuvolet juganer s’esplaià per la Roca de Canalda i la Serra d’Odèn. Es passejà delerós pels marges de la Ribera Salada, perfumant-se amb els matolls més olorosos, banyant-se en els gorgs més amagats i prenent de l’aigua cristal·lina, aquell punt de salabror.
Cansada de recórrer carenes i coves, cingles i masies, plogué en pluja fina sobre la prada, a redós del Call d’Odèn. Era una volior de zigenes en les trèfoles que enamorava. Després del viatge li vingué de gust fer una parada.
La menairona s’havia convertit en una dona. L’Aseret prengué el sol sobre l’herba, estirada sobre una tovallola blanca de fil amb serrell i unes inicials brodades, MM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada