dilluns, 27 de juny de 2022

UN, TRES, CINC, SET: BRUIXA! I

 Mentrestant a Perafita, tothom pendent de notícies de l’Aseret, dos anys perduda  i vet aquí que un bon dia, quan menys s’ho esperaven : un vídeo. Pel blog de La Bruixa de Perafita, un vídeo amb el títol : Sóc aquí!. Com una endevinalla, sense cap més paraula i ja ens tens a tots fent càbales d’on podria ser. Ah! I per descomptat, que els Mixus contentíssims, però sense acabar-s’ho de creure.

I el vídeo? On l’havia gravat? El paisatge era espectacular en un dia fantàstic i lluminós a la muntanya. Després de molt parlar-ne amb experts muntanyencs i coneixedors del país, vam deduir que era el Mirador de Serra-seca prop de Cambrils en el terme d’Odèn al Solsonès. De fet era lluny, però no tant com per passar-se dos anys sense donar senyals de vida. Es vol barra!

Ah, però això no és tot! Uns veïns de Perafita anaven a llançar les deixalles al Parc de les Margaridoies. Carregats amb bosses de diferents colors, discutien on ho havien de llançar. Que si al contenidor blau, que si al verd, que no, a la deixalleria…Sempre amb dubtes.Caram que n’és de difícil reciclar i fer-ho bé! Va, saps què? És igual, en el blau. Cap al blau i va que xuta!

D’un bot i des de dalt d’una morera del parc, saltà l’Aseret. Es plantà al seu davant, els feu quatre crits i un sermò de com s’havia de reciclar bé. Però no hi havia un gat dalt de la morera? Tu l’havies vist? Els veïns remugaven en veu baixa. Renoi, quin gènit! No gosaven dir ni piu. N’havien sentit parlar però, desconfiats com eren, creien que era una llegenda urbana.

Esporuguits i resignats van fer la tria molt ben feta i el reciclatge també.

Després de la tempesta va venir la calma i la nostra bruixa fins i tot es va disculpar. Els va demanar que no li ho tinguessin en compte perquè portava una enrabiada molt gran a sobre, després de dos anys fora de casa. Oh, i encara no s’havia acabat, reblava. Lluny dels seus Mixus estimats, que eren la seva veritable família.

- I que ara ves - continuava - per la punyeta d’un virus estrany  que no es deixa doblegar, els que ens dediquem a les ciències clares o fosques, anem de corcoll. Perquè no us penséssiu que sóc de vacances amb l’Imserso, no. M’he vist cridada, més ben dit, menada pels esperits de les meves iaies cap a la terra dels meus avantpassats. I, apa! A voltar amb elles i les altres padrines. Lliçons i més lliçons de màgia ancestral. Que m’agrada, oi tant! No us ho negaré pas. Però renoi, i els meus Mixus què? De veritat, ser bruixa no és cap moma. De fet, estic aquí d’incògnit, he fet una escapadeta. Vaig fins a saludar els Mixus i m’entorno volant a Odèn i a la Ribera Salada. Ja vaig de tard, perquè cada dia havent berenat, ensenyo a fer ganxet als gats del Call. Ves tu! Curiós, oi?

Ja us ho explicaré un altre dia.

Au revoir!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada