Estirada sobre la tovallola s’oblidava del que l’havia portada fins allí. Es deixava acaronar pel sol del migdia, potent i enlluernador. Les gitanetes trefolaires dansaven en un no parar, cercant el nèctar florit del fenc. Quina mel no farien si fossin abelles, pensava.
Com si li haguessin llegit el pensament se li atansaren totes a la plegada.
-Nosaltres també fem mel. La nostra mel meleta, mel zigena et lliura dels maldecaps!.- Desenes de veuetes repetint la sonsònia.
-Nosaltres també fem mel. La nostra mel meleta, mel zigena et lliura dels maldecaps!.-No paraven i la tenien ben atabalada.
Un nuvolot negre sortit del no res es posà davant del sol i les papallones correren a amagar-se entre l’herbei. Dos filets de fum devallaven del núvol i en un duo d’espinguets repetien:
-Mentideres, sou metzineres! Mentideres, sou metzineres!
Els fumerols en tocar terra prengueren forma de dona. L’Aseret quedà bocabadada, no s’ho esperava ni s’ho creia. Eren les seves padrines, la Maria i la Margarida. Eren elles, oi tant que sí!
Sense dir res se li acostaren, l’agafaren de les mans, una per cada banda i s’enfilaren cel amunt, altra cop en forma de fumerola.
Tornà a passejar-se pels racons de la serra i pel llit de rius i torrenteres, pels forats dels moros, pels gorgs dolços i salats, lliscà pels salts d’aigua i es banyà a les fonts. El paisatge s’anava omplint de gent que feinejava per les masies i els poblets. Hi havia una quietud estranya i inusual. Dones de fum com eren s’esmunyien per les escletxes de les cases i veien les famílies al voltant de les taules jugant o palplantades davant la tele. Les criatures amorrades als mòbils o als ordinadors. Distanciats els uns del altres, sense fer-se festes, amb la boca tapada. I encara molts, tots sols tancats a l’habitació.
Diluïdes en un fum prim, seieren davant la tele de l’hostal i escoltaren les notícies del 324 en sessió continua, per prendre consciència de la magnitud de la tragèdia, segons la versió oficial de les autoritats sanitàries.
Vist el panorama, totes tres a la vegada i empeses per un resort misteriós, s’alçaren i sortiren de la casa. A fora cercaren un indret prou amagat per prendre forma humana. Parlaren del què acabaven de veure i d’escoltar i arribaren a la conclusió que era hora de trobar solucions. Calia tot l’enginy, saviesa i energia. Era hora de fer un aplec amb el gremi i començar a treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada