I a la plegada i amb un xiscle semblant al de l’àliga, s’envolaren tal qual i sense transformar-se cap al Roc Verbal en els Prats de Bacies.
Les gralles eixiren dels Forats del Moros i tot prenent les quatre direccions cardinals, cridaren a assemblea urgent. Ni temps de dir Jesús, que s’aplegaren les dones sàvies de Tuixent i Lavansa, de Cambrils i d’Alinyà, de la Cerdanya i l’Alt Urgell, fins i tot, les de la Noguera i la Segarra, de Busa i de la Vall de Lord. Un xic més tard les del Berguedà.
Hi feren una llarga sentada, dient i exposant tot el que en sabien de la pandèmia, tant dels problemes com de les possibles solucions. L’aplec durà nou dies i nou nits, sense treva ni descans.
Vingudes de l’ara i del més enllà també, velles i experimentades com eren, repassaven altres plagues semblants, que hi havien hagut al llarg de la història. Analitzaven com havia anat, les solucions reixides i els fracassos. Coincidiren en les solucions de sempre, les del sentit comú, i que segurament serien les que es prendrien a nivell oficial i segons les autoritats mèdiques.
Si es tractava d’un virus encomanadís i incontrolat, calia tenir cura de totes les persones, les sanes i les delicades, i ni tampoc es podien descuidar dels animals, tant propers com els teníem. Evitar de totes totes, les aglomeracions en llocs tancats. Fer una alimentació ben natural i cuinada amb amor. Beure aigua i infusions sanitoses. Ser més que mai, curosos amb la higiene. Tot això ho deien les més joves, que tenien una orella o els seus ajudants infiltrats en el món real i ni tampoc perdien pistonada de les notícies. Però les dones de fum i aigua, velles com eren, avisaren que tot això, només acabava de començar i que seria llarg. En casos com aquests, deien, les conseqüències de tot plegat, mai les pots acabar de predir. Tenint en compte altres plagues, pestes o grips, s’havien de preparar no només per aturar la pandèmia, prevenir i curar, sinó com tractar-ne les seqüeles.
Van concloure que no podia ser que en aquesta lluita es perdés definitivament el vademècum de la saviesa popular transmesa de generació en generació. Els calia urgenment posar-se al dia ja que en aquest país i món de mones, gairebé s’havien perdut els origens i era gravíssim.
Arribades en aquest punt, feren un pla d’actuació. Prendrien les regnes dels seus pobles i de les seves llars.Vetllarien per la salut dels de casa i dels seus veïns, assistint-los quan calgués. Procurarien que ningú es sentís més sol del compte. Que com a mínim uns dos dies a la setmana es trobessin amb la colla per compartir tota mena de coneixements, sobretot els relacionats amb la vida. Recollir-los tot prenent-ne nota. Aprendre a conrear, recol·lectar, conservar i preparar els aliments, tan els nostres com els dels animals. Tot seguint les tradicions i els costums de cada poble, observant el cicle lunar, el pas del sol i la celístia, vetllant per l’abundor i la qualitat de l’aigua, estimant i respectant la terra.
La quitxalla, els gats i els gossos de cada veïnat també participarien en aquestes tasques. Recuperarien l’autonomia i la responsabilitat perdudes des de ja fa massa temps.
No es podien oblidat de l’estudi tan necessari per a un bon creixement i per facilitar-lo, convingueren que una bona hora seria havent berenat. Organitzat en tallers d’aprenentatges pràctics o de lectura i d’estudi a les biblioteques. Ah, i per tenir els gats controlats aquest parell d’horetes, els ensenyarien a fer ganxet. Tenint en compte la gran afició que tenen a jugar amb la llana i els cabdells, aprendrien a manipular-la sense que els suposés un perill. Farien tota mena de gorres, bufandes, peücs, guants i mitenes, flassadetes i jerseis menuts.
Quan ja semblava tot ben clar i ben lligat, calia posar-ho tot a la pràctica com més aviat millor. Abans d’acomiadar-se decidiren que es trobarien una altra vegada en la propera lluna plena. En cas d’urgència les gralles les convocarien a aplec.
I sense dir ni arreveure, les dones sàvies del Roc Verbal, entre xiscles i espinguets emprengueren el vol cap a casa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada