A Cal Cansdemesavall hi farien parada i fonda i ho aprofitarien per fer visita a la seva amiga Aseret. Però vet aquí que no la van trobar, ni a ella ni als Mixus. Van veure els amos de la casa feinejant a la piscina i que en veure-les deixaren les eines de qualsevol manera i entraren a casa corrents. Van sortir carregats de càmeres de fotografiar, prismàtics i mòbils. Només els va caldre estarrufar les ales, estirar el coll i posar-hi bé. Últimament allà on arribaven esdevenien l'objecte del desig, les reines del mambo, les vedets del whatssap i de l'instagram. Empaitades i observades a tots els racons del poble. L'expectació fou total i generalitzada. Ens havien sorpès amb el seu bategar d'ales damunt els nostres caps o amb el clapeig dels seus llargs becs i els observadors del cel lluçanenc havien vist l'esbart nombrós que s'apropava.
La Lluna a punt de fer el ple, va treure el cap per llevant i s'enlairà per damunt de les teulades i a l'alçada de Cal Cansdemesavall s'aturà. La cigonya de la branca més alta li preguntà:
-Lluna lluneta, no has pas vist l'Aseret?
-No, Cigonya blanca- li respongué la Lluna lluneta.
-Lluna lluneta, ens fa estrany no trobar-la a casa, no veure-la al seu terrat. Sempre ens espera quan estem de pas- explicava la cigonya.
-Ara que ho dius, sí que fa unes quantes llunes que no se la veu per enlloc, ni per casa ni trescant per camps, boscos ni per les basses fondes- digué la Lluna.
- Lluna lluneta, una bona amiga ens ha dit que aquests dies estàs de festa, que t'engalanes d'hivern, que ets de neu. Vols dir que l'Aseret no se't deixerà veure?- preguntava la cigonya.
-No ho sé Cigonya blanca. Sé que pel bosc de la Serra hi haurà una passejada nocturna per aprofitar la meva llum benèfica. Abans no se'n perdia cap ni una. Aquesta vegada però no ho sé, ja t'he dit que fa dies, mesos que no la veig.- confirmava la Lluna.
-Lluna lluneta, tu que voltes per tot el món i amb la teva llum il·lumines el racó més fosc, si la veus, dóna-li molts records. Digues-li , si us plau, que no trigui a tornar que Cal Cansdemesavall sense ella no és el mateix i que fins i tot els Mixus no ens han fet gens de cas, que ni s'han dignat a saludar-nos.- li pregava la cigonya.
-Cigonya blanca, si tu, volant cap el nord, la veus, ja m'ho faràs saber. La Busaroca i la Garsa garseta ens fan de missatgeres perquè hi ha tota una colla de gats que l'esperen amb candeletes. Bona nit cigonya i companyia. Que tingueu molt bon viatge!.- s'acomiadava la Lluna lluneta.
-Bona nit, Lluna lluneta ! Ja hi pots comptar. Moltes gràcies i a reveure.
L'endemà al migdia, quan la boira es va aixecar, les cigonyes van emprendre volada cap al nord.
S'acaben aquests diàlegs de confinament sense saber res de res de l'Aseret, amb l'esperança de saber-ne alguna cosa aviat. La seva colla d'amigues la busquen a per tot i no han deixat de donar-ne veus. Però, no era a dins l'armari?
- CHI LO SA?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada