-Fes-me moixaines, Babidí- diu en Sac amb el seu miol més fi.
-Ara jo, Sacarró. Després me'n fas tu, d'acord?- li contesta en Babi.
-No passis ànsia, que em ve molt de gust. Saps que ja en tenia ganes?- tot preguntant un mininu.
-I, doncs?- que demana l'altre.
-Enyorava poder estar tranquil al sofà, ben juntets i sense que em fes mal res- li respon el Sac.
-Ah, i tant! Jo també he trobat a faltar a més a més, les corredisses i jocs per tota la casa. Hem passat molt mala temporada. Oh, i quan et vaig enyorar de debò, fou quan vas ser a la clínica. Et vaig ben perdre i no entenia què et passava ni perquè se t'havien endut- fa en Babidí.
-Jo encara ho entenia menys i no saps la por que vaig passar. No coneixia ningú i quan em vaig despertar tot grogui, em pensava que somiava. Però no, no estava pas sol, hi havia altres gats i fins i tot algun gos. Sort que estàvem tancats en gàbies i, pel què sembla, els altres tampoc les tenien totes. Hi havia un gosset que no va parar de bordar, diria que estava ben escagarrinat. Els altres, qui més qui menys callava i s'ho mirava. Allò era una clínica veterinària i ens hi havien dut per curar-nos. L'endemà , per sort, em vàreu venir a buscar. Quin descans i quina alegria!- explicava el Sac.
- Sí, estaves molt content de tornar a ser a casa. Aleshores et vas haver de curar i la convalescència va ser llarga. No volies que m'acostés i a més portaves aquella campana empipadora. Impossible fer-te festes- es queixava el Babi.
-Sí, digues-m'ho a mi! Xocava per tot arreu. Tenia picor a la cama i no m'hi podia arribar. La campana va ser un veritable maldecap per menjar, per beure, per rescar-me, per llepar-me!- tot queixant-se el Sac- Sort que quan em van treure els punts es va acabar el suplici.
-Saps, Sacarró? Ets un gat de tres potes. Oh! I potser ets el gat de la dita que diu "Buscar tres peus al gat". Mira, ja pots córrer a amagar-te que jo t'empaito i quan et trobi comptaré si tens tres peus- proposa en Babidí amb ganes de jugar.
-D'acord, Babidinet! Però abans deixa que et faci una pregunta. Tu en saps res de l'Aseret de Perafita?
-Ui, no! Mira que ens hagués anat bé tenir-la per aquí. Segur que amb alguna recepta màgica ens hagués estalviat aquest patiment- diu en Babi.
- No saps com l'enyoro i és que fa tant temps que s'ha perdut! - diu el Sac i joganer exclama- Va Babi, compta fins a 10 i ja em pots buscar!
Continuarà
.La foto dels gats és de Marcel Chacón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada