dimecres, 15 de juliol de 2020

L'ASERET DINS DE L'ARMARI I

 L’Aseret menuda pensava molt de pressa i feu el pensament de deixar-se endur i observar amb atenció, aquell nou món.
        S’esquitllà pel foradet del pany de la portella vermella i, altra volta a les fosques. Amunt i avall per un indret tancat, tan aviat ensopegava amb parets dures com s’enfonsava en terrenys tous. La fosca era absoluta. Es tragué les ulleres i feu temps per acostumar-se a la foscor. 
        -Ai caram! Com era l’encanteri per veure-s’hi
a les fosques?– pensà en veu alta.
        I tornant al passat petit, recordà un poemet inventat per fer-se passar el neguit quan la tancaven al quarto fosc:
        “Silueta pastosa d’esquerdes
        innobles lluentes porugues
        angoixes que vénen i mimem
        les nenes dolentes i no les deixen
        anar per allà on volen les tanquen
        pobretes soletes a les cambres més fosques
        llunyanes i fredes que escolen tendreses
        proeses i fermes tenebres
        engoleixen els monstres
        més negres…”*
        Acabat de dir, el marc de la porta deixà passar la llum i semblà que es feia de dia i prengué consciència que es trobava dins l’armari mirall de l’habitació dels seus pares. La claror mostrava  el fons de l’armari i ni rastre de cap porteta, tampoc en feu massa cabal. El terra era inestable i tou, fet de tovalloles. Donant-se embranzida a força de pensament, es passejà de prestatge en prestatge fins que un llibre amagat darrera els llençols, l’encuriosí. ”Heidi” de la Johanna Spyri de la Colección Historias editat per Bruguera. Recordà quan de petita, xafardejant a l’armari mirall l’havia trobat i com s’ho havia callat per no descobrir-se. La mare li va regalar pel seu sant, va ser el seu primer llibre. 
        L’Aseret menairona s’esmunyí dins el llibre i tot saltant de pàgina en pàgina inicià un viatge per les il·lustracions d’Àngel Badia Camps. Acompanyà la Heidi en la seva aventura pels Alps suïssos, amb l’avi i el seu amic Pere. Viatjà fins a Franckfurt, a Alemanya, a fer companyia  la Clara tot amagant-se de la senyoreta Rottenmeier. Els dibuixos eren en blanc i negre i els calia el color, que va trobar, llegint paraula per paraula i, de cap a cap, el llibre. Fou un viatge fascinant. La nostra bruixa xicarrona va tenir la paciència de recórrer el text passejant-s’hi. 
        Diria que alguna màgia va fer, per no marejar-se amb tanta giragonsa. Diria que li van nèixer unes aletes d’elf. S’enamorà per sempre més de les muntanyes, de les flors i de tots el verds. L’Aseret d’ales de marieta aixecà el vol i es veié sobre el llac de Garda .

*Així com Penèlpe.-Teresa Ribera i Icart,Ed.Cal Siller, Prats de Lluçanès, 2006





Cap comentari:

Publica un comentari