La seva veu
ressonava. De fons , Enya cantant en el
televisor. El silenci total i persisent d’un món pensat , es va esvanir de cop.
L’Aseret es veié asseguda i immòbil al sofà de Cal Cansdemesavall. L’ Aquil·les
se la mirava des del respatller de la butaca.
L’Ulisses era assegut a la seva falda.
La mirada
del seu mix intensa i intel·ligent , l’ intrigava i alhora l’asserenava. Què
pensava? Què li deia? Immòbil o relaxat
en postures impossibles arran del buit. La mirada fixa, sense parpelleig. Només
les orelles atentes se li movien lleugerament. Amb els sentits a flor de pell i
aquell saber estar pacient de gran caçador.
Qui dormia a
la falda fet un cabdell negre i suau, era l’Ulisses. Gaudia del sol del migdia
que entrava per la porta del terrat. Sense necessitat de contemplar-la li
buscava la falda quan volia moixaines.
Era el juganer inquiet que s’amagava a qualsevol racó de casa i negre
com era, es perdia més de tres cops cada dia. Era el rei del camuflatge a
l’ombra. Es feia fonedís.
L’Aseret l’amanyagà
agraïda, tot dient-li fluixet a cau d’orella :
-Ets la meva
ombra bosquerola, oi, Mixi?
La mirada
rodona i encantada del Mixu parlava sola.
Un geloset
que no perdia pistonada, no parava d’enviar-li mirades verdes i hi afegia mèus
de jo també t’he rescatat de la nit més fosca .
-Gràcies,
Cuqui!- i acariciava el clatell i les
orelles de l’Aquil·les, mentre hi afegia - Heu de saber que la Helen també m’ha tret d’un pou tot volant.
L’Aseret,
bruixa d’amagatotis, de sol i de serena, de mirar horitzons, i estudiosa de
vols d’ocell, avui s’havia perdut sense solta ni volta i s’havia trobat revoltant per camins que no
duien enlloc.
Asseguda al
sofà havia pres consciència que els seus Mixus, caçadors experimentats,
l’havien salvada. Tot empaitant ombres misterioses i uns ulls de llum en la
fosca més tenebrosa, s’havia escapat d’un món caòtic i silenciós. Això sí, un
món curull de camins.
Va deixar
l’Ulisses damunt el sofà. Feu tres respiacions profundes i alleujada, se’n va
anar a fer el dinar.
I fins aquí, aquest conte!
Hi haurà més aventures?????
Sembla que se li han acabat els problemes a l'Aseret, sort en té dels seu mixus...
ResponEliminaL'Aquiles espavilat com ell sol, sempre a l'aguait de nous misteris amb els seus ulls verds, i l'Ulises tan mimós ell, demanant que l'amanyaguint, que per alguna cosa era l'ombra de l'Aseret...
I ara doncs tots cap a dinar, que les aventures sempre obren la gana.
Petonets.