L'ARBRE DELS DESITJOS

-Ui, quina pressió!
Fins i tot els contes de la Bruixa són un desig per algú, en aquest any que just comencem.
BRAVO!

.La foto és de Sara Alonso.

I, JA SÓN TRES CONTES DE FIL I CANYA!

Diumenge, 2 de desembre, vam poder  presentar el tercer conte de fil i canya de la Bruixa de Perafita.

A les dotze del migdia, tradició endiumenjada de després de missa, ens vam trobar al Niu, el nostre local social. Ens vam aplegar una bona colleta ( les fotos en són testimoni ) per conèixer i tocar l'edició en paper de "Les reines del carrer Major : Orenetes i Falzies". 

Els que ja havíeu llegit el conte per aquest blog, no descobríeu cap misteri. Bé, sí! Els últims dibuixos del conte. La preocupació i cura de les orenetes per part de l'Aseret la teníeu ben present. No és estrany, doncs que en el marc d'aquesta festa cultural hi hagués sengles xerrades naturalistes sobre les orenetes. La primera a càrrec de Ramon Baucells del Grup Naturalistes d'Osona, va fer el retrat de les orenetes i falciots de Perafita, dient-ne les característiques i costums. Ho va il·lustrar amb diapositives i ens va mostrar els diferents nius . Va parlar de la migració i de les rutes. També del Projecte Orenetes per mirar de mantenir-ne la població tant necessària per reduïr la quantitat de mosquits a l'estiu. El públic interessat va fer preguntes i aportacions ocellaires. 

Tot esperant que arribés l'Eva , que faria de traductora de Zale Badiane, que va fer la xerrada en  francès, vam tastar el xarop d'anar lluny,  gentilesa i  elaboració de Ca la Mònica del Mig.

En Zale ens va parlar de les orenetes al Senegal, de quan arribaven i fins quan s'hi estaven, D'on feien els nius, i com. De com s'anomenaven en francès, "hirondelle de cheminée", perquè cerquen l'escalfor de les xemeneies, on hi solen fer el niu. De les grans zones humides, on és concentraven i de la sabana. L'oreneta tan petita amb la seva forma aerodinàmica és capaç de fer més de 10.000 km  per migrar d'un continent a l'altre. En Zale feia preguntes al públic tot motivant la curiositat i la participació. 

Després hi va haver vermut perafitenc : olives, patates rosses, llonganissa i formatge.

Moltes gràcies a tots els que hi vàreu ser ( també els que hi fóreu de pensament). 

.Un clic a la fotografia de Maria Manzanares Ferrer per veure l'àlbum de fotos.

POSTAL DE LA TSUIT I DE LA TXIRRIP

Parc National des Oiseaux de Djoudj,

      Debi, Senegal.

Estimada Aseret,

No podrem ser a la presentació del nostre

Conte “Les reines del carrer Major : Orenetes

i  falzies”, ja que ens enxampa en la nostra

estada a l’Àfrica. Esperem que la xerrada`                         

sobre les orenetes que fareu  al Niu,

el diumenge 2 de desembre a les  12,                       

sigui tot un èxit.                                          Na Aseret   

Estem molt contentes dels nius que                    Cal Cansdemesavall

hem deixat al Carrer Major, però alhora,            08589 Perafita

 estem tristoies perquè un parell de famílies         El Lluçanès

se n`han anat a viure a fora de Perafita.            Països Catalans

Molts records a tots , amiga , i fins la primavera

que ve. 

          Tsuit i Txirrip

AMB GANES I IMPACIÈNCIA

Aviat , molt aviat podrem fullejar, mirar, llegir un nou conte de fil i canya , protagonitzat per la Bruixa de Perafita, els Mixus, unes orenetes molt eixerides i una garsa.
Esteu al cas!

ESTAN A L'EXPECTATIVA

Els Mixus, estan a l'expectativa. I l'Aseret, i tots plegats : vosaltres amics i amigues d'aquesta bruixa singular.
Un conte que  es cou lentament però que es va fent.
La impaciència , tan habitual en els temps que corren, no és bona quan volem reixir en un treball col·lectiu com és el cas d'aquests contes de la Bruixa de Perafita. Per això us demanem " paciència , que és la mare de la ciència".
 Mentrestant  esteu convidats a dir-hi la vostra i a donar vida al blog.
Recordar-vos també, que l'Aseret, una vegada més us demana que l'il·lumineu en els nous reptes que es plantegen, amb les vostres opinions.

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 4

L’Aseret quan passa pel Carrer Major, cerca amb la mirada els nius d’oreneta. En compta un, dos, tres. Recorda, enyorada , quan les orenetes i les falzies, n’eren les reines. Sempre havia tingut feinada a distingir-les. De petita el tiet Pepet li deia “ Fixa’t en les ales, les falzies les tenen llargues i no poden parar a terra”.

Quan va arribar a Perafita, d’això ja fa més de quaranta anys es meravellava de la quantitat de nius del Carrer Major, sobretot des de Cal Xicarol fins a Cal Xères. Només superat a Estremoz del Portugal fronterer amb Extremadura, on va al·lucinar en veure els nius apilats l’un sobre l’altre fent pisos, aprofitant el recer d’unes barbacanes ben xiques. I ara al Carrer Major, només un, dos o tres nius, perquè  les reines del Carrer Major s’escolen per finestres obertes de cases solitàries i cerquen fer-s’hi el niu al dalt més alt, amb l’ai al cor sempre.

La nostra bruixa, reflexionant-hi, pensa que si les orenetes se’n van del Carrer Major, no és ben bé per manca de lloc per fer-s’hi el niu, no. Se’n van de tristesa. Elles que són sociables de mena, necessiten viure amb gent. Són les reines de carrers amb canalla, d’homes i de dones que hi transiten, s’hi aturen, parlen i hi viuen. Al nostre carrer Major poques reines volant i pocs reietons jugant, en canvi de cases buides , un pilot!

Un altre problema, o ben mirat dos : Cada vegada menys orenetes i un poble que se’ns despobla.

Caldrà fer una altra crida? L’Aseret no en té cap dubte. Compta amb uns amics i aliats que en saben molt.

-Amb vosaltres hi pot comptar? La voleu ajudar a resoldre aquests problemes?

Dieu-hi la vostra i escriviu a l’Aseret:

-Què podem fer per ajudar les orenetes a tornar cada primavera?

-Com podem cuidar-les?

Si no volem que el poble de Perafita perdi més població, com podríem engrescar les famílies per quedar-s’hi a viure?

                   Fi d'aquesta història, però amb ganes de viure més aventures.

Les reines del carrer Major : Orenetes i falzies 3

La Bruixa de Perafita, els Mixus i la Garsa garseta s’han enfilat dalt la picea més alta, per no perdre pistonada del periple del nuvolet gris marengo que fa parada de tant en tant i deixa anar un ruixat intermitent i regular. L’han vist a fer tota la volta i un tros més enllà de la Riereta i a prop de Mascarella, s’ha esfilagarsat i s’ha fos en el cel blau.

La colla d’amics es queden dalt de l’arbre reposant una estona per comentar la jugada o senzillament fer-la petar. Els Mixus es queixen que últimament no es veuen tants ocells, que no és com anys enrera,…que sort en tenen del pinso i de ser uns gats de casa que sinó la passarien prima.

La Garsa garseta els diu:

-Vosaltres rai que feu gràcia i sou polits i sempre trobeu qui us adopti. A nosaltres les garses, encara que siguem eixerides i hàbils imitadores del parlar humà, no ens volen per caganeres. A més a més com que tenim tanta afició als lluentons, ens tenen per lladregotes. Ai, ai! Cada vegada ens costa més trobar arbres prou alts per fer-hi el niu a prop dels pobles.

-Tens raó Garsa garseta – li  respon l’Aseret – Cada vegada els ocells i els animalons ho teniu més difícil. Les orenetes tan estimades en altres temps, ara ho tenen pelut per poder niar a les cases que si no fan obres ja han pintat i vés a saber què hi posen en aquestes pintures que quan ets a la vora et costa de respirar i ves quina oreneta hi voldrà fer el niu.

-Tsuit tsuit – diu l’oreneta.

- Txirrip – diu la cuablanca.

-Mita-les! Ja les tenim aquí – Se n’alegra l’Aseret.

La Tsuit i la Txirrip, al captard, vénen a abeurar-se a la piscina de l’Aseret, tot fent passades de vol ample plenes de tsuits i txirrips que criden l’Aseret que abocada a la barana del terrat les contempla i les escolta. És quan ho aprofita per comptar-les i recomptar-les, les estudia i n’interpreta refilets i xisclets. Li expliquen com estan, en sap els naixements, esbrina les que han tornat i les que s’han perdut pel camí, també si han hagut de cercar casa nova en trobar-se el niu aterrat  o si se’n van del poble. Les orenetes, delicades com són, no volen arriscar la niada.                         

                                                           Continuarà