dimecres, 28 de juny de 2017

LA BRUIXA DE PERAFITA 3

...Continuació
      I ella que era una bruixa de sol i serena, acostumada a mirar horitzons i llunyanies, a córrer per camps i carenes, estava atabalada i estressada. Això de tancar-se a les golfes a estudiar llibres vells i polsegosos no li agradava gens ni mica.  Li feia agafar mal de cap i no parava d’extabuirar i a més, no havia estat cap bona estudiant, s’estimava més rondar per fora a fer-la petar amb les amigues.
               Però, davant d’aquella plaga tan ferotge no li quedava més remei que dedicar-s’hi en cos i ànima. Si almenys fos una bruixa col·legiada i en actiu, podria demanar consulta a les col·legues. Però era una bruixa d’amagatotis i d’estranquis, per tant, res de queixes i a treballar!
              Ja portava quatre dies de recés i tancada. S’havia llegit tots els apartats de l’Enciclopèdia Catalana, l’Espasa i la Larousse que parlaven de plagues i remeis i res de res.Va sortir al terrat per esbellir-se i de poc que li ve una basca amb aquella negreior de formigues.
              Allò no podia ser! Sola no se’n sortiria. Calia demanar ajuda.  I se li va acudir que podia fer una crida a les bruixes i als bruixots  de Perafita (segur que n’hi havia) a través del Full de Perafita. Això sí! Ella continuaria estudiant.
               Deia així:
               “Davant la plaga de formigues, que s’ha apoderat dels horts, camps, cuines i graners..., demanem la col·laboració dels perafitencs i de les perafitenques. Per això, desempolsineu els llibres vells i cerqueu-hi la fòrmula miraculosa o màgica capaç de fer fora aquests insectes, però que no els liquidi s’entén. També pot ser una fòrmula nova i de creació pròpia, no us talleu.
               El Full de Perafita , és el mitjà més efectiu per arribar a tothom. Per tant, qui sàpiga com acabar la plaga, ja ho sap! Endavant, tots i totes li estarem eternament agraïts.
               Ah, no hi ha límit d’edat, només cal fer servir la imaginació.
               Tothom pot ser savi de l’ Alquímia.
                                         L’Aseret de Cal Cansdemesavall.   “
    
    Continuarà? ...També depèn de vosaltres, lectors i lectores. Ajudeu l'Aseret.

Podeu enviar la vostra fòrmula màgica a través dels comentaris .

2 comentaris:

  1. Jo, que no sóc bruixa, una vegada les vaig eliminar amb fulles de llorer...Ja ho sabeu proveu a tirar-ne una autèntica pluja a veure que passa!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Però... les bruixes de prop del mar algú vingut de lluny que no en sabia pas de verins, les hi havia explicat que desapareixien les formigues deixant-les-hi pessics de farina, la que golosament ingerien però que al no poder-la digerir passaven a millor vida (a viure els seus esperits a les Illes Formigues), i ja no havien d’ésser esclavitzades treballant com formigues, tot degut a la societat monàrquica que la mala astrugància les havia dut.
    Curiosament a la comarca de la Selva el cim més alt n'és sant Miquel de les Formigues o sant Miquel de Solterra (1202 mts). Per quelcom les formigues deurien passar a la toponímia popular. Altres de boramar creien que aquella pasta feta amb bicarbonat, sucre i aigua les foragitava.
    El que sembla cert és que tothom volia desfer-se d'elles, i la bruixa era segurament qui millor (d'amagat) podia ajudar-nos.

    ResponElimina