L’Aseret quan passa pel Carrer Major, cerca amb la mirada
els nius d’oreneta. En compta un, dos, tres. Recorda, enyorada , quan les
orenetes i les falzies, n’eren les reines. Sempre havia tingut feinada a
distingir-les. De petita el tiet Pepet li deia “ Fixa’t en les ales, les falzies les tenen llargues i no poden parar a
terra”.
Quan va arribar a Perafita, d’això ja fa més de quaranta
anys es meravellava de la quantitat de nius del Carrer Major, sobretot des de
Cal Xicarol fins a Cal Xères. Només superat a Estremoz del Portugal fronterer
amb Extremadura, on va al·lucinar en veure els nius apilats l’un sobre l’altre
fent pisos, aprofitant el recer d’unes barbacanes ben xiques. I ara al Carrer
Major, només un, dos o tres nius, perquè
les reines del Carrer Major s’escolen per finestres obertes de cases
solitàries i cerquen fer-s’hi el niu al dalt més alt, amb l’ai al cor sempre.
La nostra bruixa, reflexionant-hi, pensa que si les
orenetes se’n van del Carrer Major, no és ben bé per manca de lloc per fer-s’hi
el niu, no. Se’n van de tristesa. Elles que són sociables de mena, necessiten
viure amb gent. Són les reines de carrers amb canalla, d’homes i de dones que
hi transiten, s’hi aturen, parlen i hi viuen. Al nostre carrer Major poques
reines volant i pocs reietons jugant, en canvi de cases buides , un pilot!
Un altre problema, o ben mirat dos : Cada vegada menys
orenetes i un poble que se’ns despobla.
Caldrà fer una altra crida? L’Aseret no en té cap dubte.
Compta amb uns amics i aliats que en saben molt.
-Amb vosaltres hi pot comptar? La voleu ajudar a resoldre
aquests problemes?
Dieu-hi la vostra i escriviu a l’Aseret:
-Què podem fer per ajudar les orenetes a tornar cada
primavera?
-Com podem cuidar-les?
Si no volem que el poble de Perafita perdi més població,
com podríem engrescar les famílies per quedar-s’hi a viure?
Fi d'aquesta història, però amb ganes de viure més aventures.
